La revista més vital

Caràcter

 

Sé tú mi limite.

Y yo la imagen

de mí feliz, que tú me has dado.

José Ángel Valente

 

He vist els teus ulls

com una almoina rebuda,

com un òbit de pellorfes

i neules a la boca.

Com una esquella de mirades

i baladre a les orelles.

Ens he vist plegats,

com una alenada profusa

i paraules, i navalles.

No he clos el record

de satsuma a la butxaca

i botiges del teu nom.

Un convit de marraixes

i solsides del teu bes.

Una llavor de tu

i caterves de malnoms.

Una hora esquerdada

i plançons d’un tendre oblit.

T’he vist pujar l’escaló

com un unicorn altívol

i fang a les aixelles.

Un darrer instant

i mirades al turmell,

els genolls repelonats

i cabòries de meló.

Una cataracta

de caràcter i bonesa,

una navelina

colgada a l’entrecuix.

Un gener nevat

i besos al clatell,

una au que niua

al cor de sang mullada,

una sensatesa

de borles i paraules,

una nou dictada

com una desraó.

Temps de lectura: 0 minuts

2+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close