Assaig-Pensament-Informació

Vull ser el locutor que, en acabar la propaganda en la ràdio de l’últim producte d’inversió de qualsevol banc, llig la lletra xicoteta a velocitat de vertigen, de forma incomprensible, inaudible, inaprehensible. S’emet així, tot i que grinyola com una tempesta elèctrica en una mar d’estiu, perquè hi ha una normativa que diu que, junt amb un anunci…

Per a un amant de l'art i del Patrimoni Històric com és un servidor, visitar les esglésies gòtiques allà on n'hi hagi resulta un exercici intel·lectual…

Acostuma a passar que en un país on hi conviuen un parell de llengües, les tensions socials es disparen. Potser no és la regla general, però als territoris on…

El juliol de 1909 el govern d’Espanya presidit pel conservador Antoni Maura, va enviar a Melilla més de 40.000 homes, la majoria catalans i reservistes, casats i amb fills, per protegir l’explotació d’unes mines de tres famílies nobles espanyoles. Entés com una provocació i una injustícia, dilluns dia 26 les forces obreres van convocar una vaga…

Vicent Ventura Beltran (1924-1998) va publicar l'any 1978 a l'Abadia de Montserrat un llibre, ben editat, amb tapa i sobrecobertes i farcit d’imatges en blanc i…

Benín City és la capital de l’estat d’Edo, al sud de Nigèria.  L’any 1897, en plena fúria colonitzadora, els britànics van organitzar una “expedició punitiva”,…

La tradició d’humanitzar vegetals, entre altres éssers, en la literatura, com constata al blog «Arbres i paisatge» de Josep Gordi, concretament a l’entrada “Les plantes parlen”, és una tradició secular, i en totes les civilitzacions. A les Faules d’Isop trobem “Els vianants i el plàtan” on l’arbre respon iradament al desdeny dels vianants pel fet…

Adam Zagajewski, el poeta polonès guardonat el 2017 amb un Princesa d’Astúries, va estar convidat a Barcelona, al cicle Dilluns de Poesia a l'Arts Santa Mònica.…

La immortalitat ha estat un tema present en la literatura de ficció des de temps immemorials. El primer exemple és l'Epopeia de Guilgameix, l'obra narrativa…

Quan el 1988 em va tocar anar a la “mili” per obra i gràcia d'haver nascut un dia més tard del que sortia de comptes la meva mare (no em vaig salvar d'anar-hi just per aquell dia) vaig anar destinat al campament militar de Santa Ana a Càceres. Allà, de catalans n’érem pocs -hi havia molts més valencians-, però no passàvem desapercebuts perquè…