Assaig-Pensament-Informació

La Càtedra Ferrater Mora té l’encert de convidar anualment figures rellevants del món del pensament contemporani a impartir cursos a la Universitat de Girona, complementats amb conferències obertes a la ciutat a la seva Casa de Cultura. El 2009, i mitjançant el que aleshores era el seu director, Josep Maria Terricabras, la personalitat triada fou…

Clara Queraltó (El Pla del Penedès, 1988), filòloga i ensenyant, inicia la seua carrera com a escriptora amb aquest recull de contes, El que pensen els altres,…

La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada, sinó que obeeix a d’altres raons que no han de coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no…

La tradició oral va inventar fórmules enginyoses amb la previsió i la intenció de recuperar informacions quan fera falta. Aquests coneixements eren vitals en situacions compromeses, o bé ajudaven a traure un profit directe o més senzill d’allò que estiguérem fent. Per posar un exemple mariner: les galeres són més bones i s’han de menjar els mesos…

De trobar-se en el segle XVII Emma Bovary seria un cavaller errant, i si don Quixot haguera aparegut a mitjans del segle XIX és fàcil imaginar-lo com un…

"... l'obra de Toni Miró, una obra admirable, combativa i feraç, rica de còlera i tendresa, crònica penoníssima i esquema d'acció..." (V.A.E, 1973) (p. 50)…

—Has gallejat, has baladrejat; has proclamat a grans crits tots els teus pecats, a fi que tothom veiés i sabés qui ets.—Has d’obeir. Fer el que et diuen. Cal que siguis guarida...—Guarida? De què?(De Manuela. Novel·la del film Noies d’uniforme, 1935; trad. de Pau Cirera)Fa poc més d’un mes vaig poder veure, per fi, en DVD, la coneguda com la…

“Vet ací com la jove poncella s’apoderà del vellard i el sotmeté; perquè en nom d’aquest bell camp de Venus, que era erm, Blanca feia, amb la malícia natural de…

En totes les tradicions literàries, les que determina un cert àmbit lingüístic, es reconeixen uns autors i autores “canònics” per als distints moviments…

Per si no ho coneixeu: al poble de Vilafamés hi ha la inquietant Roca Grossa. La roca llargueruda jau damunt d’un estrat arenós amb una inclinació de 34° i té un pes respectable de més de 2000 tones. La primera vegada que la veieu fa la impressió de trobar-se en equilibri inestable. Com si la més lleugera bufada d’aire fóra prou per a desplaçar-la.…