Assaig-Pensament-Informació

Crida l’atenció la proliferació de diversions i recreacions amb què es posen a prova l’habilitat, la destresa o la traça del cos humà, exposat als canvis de les forces ambientals. Surf, windsurf, skateboarding, parkour... i molts altres deports per l’estil que sempre m’han fascinat. Dic deports perquè, per sort, els practiquen amateurs per simple…

A ma casa sempre hem segut de tirar mà del refranyer. Des que tinc memòria recorde a ma mare maleint, advertint, fent prediccions o malparlant dels veïns a base…

Amb motiu de la celebració enguany de centenari del descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta, l'any 1917, Publicacions de la Universitat Jaume I…

Me l’estimo molt. Sí, el plat de la mantega. Quan esmorzo em reconforta veure’l al meu davant, sobre la taula que és una altra taula i no és a la cuina de casa a Barcelona, ni el pa és del forn aquell de Sant Gervasi, però el plat de la mantega és el meu, el nostre, el de casa des que va arribar un dia quan jo tenia uns deu anys i va presidir els…

L'any 1950 Henri Salvador va popularitzar el tema "Une chanson douce", una cançoneta de bressol de referència des d'aleshores a França.

Pensar és un fet real, encara que una majoria no hi creguen. El fet de pensar recolza sobre una fe i una ètica radicals. L'exercici de pensar demana molta…

Hi ha una ruta ancestral que creua les muntanyes i fa cap a Penyagolosa. És una via dura que s’ha de fer a peu o amb cavalleries i que, antigament, la feien servir pastors amb les raberes i traginers portant mercaderies. Per tota la contornada és coneguda com ‘el camí dels pelegrins’. És així perquè la segueixen una volta a l’any, en pelegrinatge,…

Andrea Camilleri (Sicília, 1925), creador del personatge comissari Montalbano (que va batejar, en honor del seu admirat Vázquez Montalbán) segons sembla és…

Fuster diu, Sofreixes? Bé: resigna-t'hi. Ningú no ha nascut impunement. Ho diu Sèneca.Fa anys maliciosament vaig apegar enun postit aquest aforisme a l'espill…

Vaig llegir fa cosa de molts anys en una entrevista al Quim Monzó que ço que li restava ja era jugar la pròrroga: al remat, en Quim Monzó havia passat la cinquantena. Per a aquestes coses sóc molt sensible i en aquests casos em ve l’empatia: ja en aquell moment hi vaig pensar (tot just era a mitjan vintena) i ara, per un fet sense importància m’ha…