Assaig-Pensament-Informació

Una vegada vaig veure una pel·lícula basada en fets reals sobre un jove nord-americà que, després de graduar-se a la universitat, va donar tots els seus estalvis a la caritat, va agafar una motxilla amb quatre mudes de roba, i sense fer cap anunci rellevant, va abandonar família i amics per anar a viure en la natura. No recorde ara si pretenia…

Un adéu a la tribu: dietari d’hivern a Nova Anglaterra (2012), com ens apunta el títol, és el dietari que va escriure Toni Mollà durant la seva estada a Nova…

“Com fer visible l’invisible és una pregunta poc freqüent per als exploradors, i molt freqüent per a un artista.” (p. 121)L’artista plàstica Alicia Kopf,…

És el temps de les cireres, ara. I amb les cireres, fruita magnífica que s’ha de menjar quan toca, vénen les sardines. Efectivament, vénen perquè és un peix que passa en aquests mesos per la nostra mar, en moles, i ve a menjar i a fer-se gros. I això és una sort per a nosaltres. La sardina,  al final de la primavera i durant l’estiu, pot arribar a…

Fa uns dies, per casualitats de la vida, vaig tindre l’oportunitat de compartir dinar amb un barceloní establert a Suïssa. Era un xic jove, d’uns 30 anys,…

“Ens ho van dir i ens ho vam empassar... vam fer la carrera, ens vam diplomar, llicenciar, postgraduar, vam agafar avions, ens vam remasteritzar. Érem l’orgull…

"Hosti, i s'han de collir tots... Així que aquests olivers vinga a fer olives i mon pare i ma tieta vinga collir-les perquè jo pogués fer ratlles sobre papers com llençols i gastar al mateix ritme que els meus companys de classe, fills d'arquitectes, d'advocats i de metges." (p. 144)Primera novel·la d'aquesta arquitecta, ara ja escriptora, amb…

Marta Rojals, en aquesta segona novel·la, més espesa, més torturada i més concentrada en la passió sexual, conjugal i adúltera, que l’anterior, retrata una…

Fa unes setmanes en una conferència, l'erudit escriptor i professor jubilat Joan Francesc Mira parlava del concepte "pàtria" vinculant-lo al "patrimoni", al…

Ahir vaig quedar amb una amiga a l’estació de metro de Xàtiva, i com sempre que em passa quan m’hi aproxime, vaig pensar «Mal, mal lloc per a quedar. Per què hem quedat ací?». És com quedar davant de El Corte Inglés de Colón, o del de Pintor Sorolla, o en Joan d’Àustria: si disminueixes la velocitat o alces els ulls del terra, pam! T’intercepten.…