Concurs 18UdP

L’inexorable pas del temps tornava a assenyalar el dimecres en el calendari. Per la major part dels mortals, aquest dia no tenia res d’especial, però nosaltres l’esperàvem amb candeletes. Quan utilitzo la primera del plural, em refereixo a Invictus, l’equip de futbol 7 que havia format amb els meus amics per passar una bona estona. Ara bé, estàvem…

La soledat està bé quan és dosificada. Això ho pense jo tots els dissabtes al matí. D'ací a una estoneta començaran a omplir-se de gent les grades, els…

Fa un mes que cada dia vaig a córrer cinc quilòmetres. Jo vaig al gimnàs tres cops per setmana, jo entreno mentre el meu fill fa l’entrenament de…

Pedro havia dedicat molt de temps al llarg de la seua vida a una de les aficions que tenia més arrelades: el bàsquet. Primer ho va fer com a jugador i després com a entrenador. Feia tres anys ho havia deixat, una miqueta cansat del sacrifici que suposava complir amb els entrenaments i hipotecar els caps de setmana amb els partits. A més, cada any…

Són tres quarts i deu de nou del vespre i falten exactament cinc minuts per a que comenci el partit que, segons els experts, serà el partit del segle. Avui és…

Tot va començar amb una conversació al pati del col·legi. Les meues amigues i jo érem molt aficionades al bàsquet. Comentàvem el partit que havien fet el…

És de coneixement popular que l’esport evadeix a les persones de si mateixes. Des d’un punt de vista científic, l’explicació és que en fer exercici el nostre cos allibera endorfines i serotonina, uns neurotransmissors que, dit en poques paraules per no entrar en detalls, regulen el nostre estat d’ànim. I això és verídic, però qualsevol persona que…

És dia de partit, la ciutat ho sap, es col·lapsa. El bus es para en sec, no pot seguir més, ha de recular i deixar-nos. No podem fer tard, sense nosaltres no…

La xiqueta mira l’aparador de la botiga de joguets però la pantalla de televisió l’atrau molt més que els peluixos, les nines articulades, els llibres…

—Pere, Joan, Roser. Alceu-vos!—Què passa?—Mireu, mireu!No podíem creure-ho. Encara estàvem patint els efectes del jet lag, però, no hi podia ser. No podia tractar-se d'una al·lucinació col·lectiva. Havia de ser veritat.Per la finestra, veiem la plaça repleta de gom a gom per gent de les més diverses edats i condicions. Cridaven i…