Concurs 18Ucronies

He de tornar prompte al pis, Olga no pot sortir de casa fins que jo arribe perquè ha perdut les claus. Me l'estime moltíssim, però és un desastre de persona. Tot ho perd. Compartim pis a València, som estudiants i estem d'Erasmus. Jo sóc escocesa i ella és suïssa. Totes les nacionalitats patim certs estereotips, falsos en moltes ocasions, i no hi…

Marc va arribar a la porta de la sala d'interrogatoris a l'hora exacta, com sempre. L'oficial que vigilava l'entrada li va fer el senyal que el presoner ja…

Déu estava a punt de dimitir. No podia creure-ho. Ell, que ho tenia tot previst, va trobar-se de sobte que la cosa se li escapava de les mans. I no era…

Els primers mesos d’estança a Nova York van ser complicats i força decebedors per algú que com jo s’havia llançat de cap a l’aventura amb pràcticament les mans a les butxaques. No trobava feina ni ningú que s’interessés pel meu treball artístic. Era jove. Corria l’any 1980. Havia acabat la carrera de Belles Arts i el futur em preocupava, però no…

L'Akina i la Kamiko es troben a la plaça de la bomba com cada cap de setmana. Tenen setze anys i aprofiten els dissabtes per a reüllar turistes jovenets prop…

Amb aquell descompassat moviment de coll que repetia com si d'un tic es tractara, el pare argumentava davant d'un nodrit grup d'àvids espectadors.No ha…

La posta de sol, de nou, anuncia que la jornada arriba a la seva fi. La barreja de grocs, ocres i tons terrosos és el senyal que s’abaixa el teló i que vindran les hores més fosques, més solitàries i més llargues. Lisboa ja no recorda en quin instant els dies van començar a desdibuixar-se sense més, simplement perquè era el que tocava per tal que…

Si un dia qualsevol, mentre estiguérem prenent el sol en qualsevol platja, de sobte la  nostra ment començara a pensar esdeveniments amb la finalitat de matar…

El tirador mira per la finestra de l'edifici. Baix s'acumulen els curiosos, alguns porten càmeres: hui és un dia especial, hui podran veure el president a…