Continua la història

Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava. Hi ha vegades que ix a tirar la brossa només amb calçotets i camisola. El seu gos li acompanya sempre. Malgrat que la seua grandària no puga defensar-la de cap amenaça. La veig arribar a casa tard de la feina. Mai s’alça abans de les nou del matí. Se'n va al llit tard. Escriu al…

Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava, sinó una paranoica que no em deixarà tranquil tan fàcilment. És evident que està obsessionada…

«Començo a sospitar que no és la classe de persona que em pensava», barrinava tot enuig la Vinyet. Hi havia pujat nou vegades. Estava convençuda que…

Començo a sospitar que no és la classe de persona que em pensava. En Jofre, qui em solia manejar amb moviments bruscos i xiscles angoixants, em tornà la mirada. Aquí el tenim: palplantat davant meu amb actitud contemplativa. Romandre entaforat en aquell amagatall sinuós m’havia fet perdre la noció del temps. En feia molt, de la seva última mirada.…

Començo a sospitar que no és la classe de persona que em pensava. Res i ningú em va dir que tot seria així. «És molt tossuda», ja m’ho deien això.  No és culpa…

Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava quan sent com els seus besos es buiden de passió i s’emplenen de fúria. Però això és només un…

—Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava —diu Ernest mentre el doctor Ferragut demana al cambrer un café sense sucre i un tallat descafeïnat.—De qui parles, Ernest?—De Magdalena, —li contesta enfadat— es nega a seure al meu costat.El doctor Ferragut somriu al cambrer quan arriba amb les dos tasses i dóna un glop…

Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava.L’esquena descoberta que puc observar des de l’altre costat del camp de gira-sols podria ser de…

Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava. Després de tota una vida d’amistat, estava convençut que el coneixia millor que a mi mateix.…

Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava. Això cavil·le, mentre em trobe embolcada com un capoll, despertant d'un somni humit, en els llençols del llit de Laura. No recorde com he acabat ací, només sé que el sopar estava exquisit i els licors encara em mullen els llavis. La llum del sol entra tímidament pels batents de la…