Ficció

Herminio no arribava al metre trenta. La seua mare el parí a Mazatlán, Sinaloa, i havia estat molt famosa com a nana que actuava al circ Atayde Hermanos: eixia disfressada de bolet, després desapareixia dins d’una capsa, s’embotia una altra disfressa, es torçava i feia de banana. Coronava l’actuació doblegant-se fins a ficar el cap entre els peus…

Un estiu, ja fa molts anys, vaig anar de vacances a una petita illa on hi havia un poble de cases antigues de pedra. Fora del poble només trobaves conreus, una…

                                                                                                                                 Fabiola va complir…

Mira que s’està a gust aquí, assegut en la terrassa de l’Helios. Fa fresca, però tant s’hi val. Podria anar amb samarreta de tirants i pantaló curt però que mai no em falte la bufanda. Quan estudiava amb els frares, que tot s’ho saben deia ma uela, són molt sabuts deia mon pare,  són uns setciències diria Joan Pla, ens advertien als alumnes que no…

Quan es va sentir el dringar de les claus i el cloc de la porta jo era a la sala d’estar, asseguda al sofà, amb una manta al damunt de les cames i amb una…

No m’agrada la filosofia. No és que l’odiï, però no li tinc cap mena d’estima. És com la pedra que es fica a la sabata i que et fa fer uns passos estranys; com…

Cau la tarda i s’esfilagarsael tel finíssim que ens separava.Acaricio el teu cosamb les puntes dels ditsi en descobreixo cada un dels raconsque la foscor, innocentment, m’amaga.Quan arribo al baix ventrenoto que la pell se’t granula d’excitació.M’instal·lo a la teva cova fosca, tendra i humida,i m’hi recreo…

Girar la truitaEll sempre em gira la truita, en té molta traça, i un canell que fa un gir molt ben ensinistrat, les meves galtes prou que ho han tastat més…

Em crides i et crido.Ens cridem.Comencem la batalla.L’inici que no té fii que tampoc es busca.L’espiral de ràbia ens embolcalla,ens fa…

Imagino que devies entrar a aquella botiga, de barri però selecta, amb ímpetu i decisió. No crec que la teva presència allà, just en aquell instant, fos deixada a l’atzar. No recordo cap situació —fa estona que grato per la meva memòria, fins i tot entre els racons més oblidadissos i feréstecs, però no hi trobo res que sigui prou convincent— que no…