Ficció

No m’agrada la filosofia. No és que l’odiï però no li tinc cap mena d’estima. És com la pedra que es fica a la sabata i que et fa fer uns passos estranys; com aquella partícula diminuta que se’t cola a l’ull i que te’l fa fregar fins que et queda vermell i boterut; com aquell crostó de pa que se t’encalla a la gola i que per tirar-lo ben avall…

Cau la tarda i s’esfilagarsael tel finíssim que ens separava.Acaricio el teu cosamb les puntes dels ditsi en descobreixo cada un dels racons…

Girar la truitaEll sempre em gira la truita, en té molta traça, i un canell que fa un gir molt ben ensinistrat, les meves galtes prou que ho han tastat més…

Em crides i et crido.Ens cridem.Comencem la batalla.L’inici que no té fii que tampoc es busca.L’espiral de ràbia ens embolcalla,ens fa de llança i també d’escut.Fem ferides i en rebem:quina sang tan intensa i rogent.Però en prescindim.Ens trobem enmig de la lluitai no hi pot haver cap destorb,ni tan…

Imagino que devies entrar a aquella botiga, de barri però selecta, amb ímpetu i decisió. No crec que la teva presència allà, just en aquell instant, fos deixada…

Suen. Sobretot per la zona de les aixelles. La roba clara delata. I es graten (algú d'amagatotis fins a l'engonal). A vegades fan mala cara. O se'ls escapa una…

Jo sempre me l’havia imaginat com una sirena, d’aquelles que tenen la cua tan llarga i ampla i amb escates tornassolades. No sé com se m’havia acudit aquella fantasia —jo estava embarassada d’una criatura real, feta de carn i ossos, i també amb cames—, però em feia gràcia pensar que a la panxa m’hi creixia un ésser diferent, especial i únic. Com si…

La Cloe i la Bàrbara van descarregar les últimes maletes de la furgoneta. Sort que a última hora s’havien decidit a llogar aquell vehicle, perquè amb el cotxe…

Des de ben petit, a en Joanet li va quedar clara la posició insignificant que tenia al món (tretzè fill d'una família humil) i es va passar mitja infantesa…

Potser no recordes que un dia tu i jo ens vam estimar. Que allargàvem els dies, que ens semblaven més lluminosos que mai, i que de les nits en fèiem cotó de sucre, el qual ens menjàvem amb delit. Que gastàvem les paraules de tantes que en volíem usar per conèixer-nos tan bé com fos possible, perquè no se’ns escapés cap detall de l’altre. Que…