Ficció

Mira que s’està a gust aquí, assegut en la terrassa de l’Helios. Fa fresca, però tant s’hi val. Podria anar amb samarreta de tirants i pantaló curt però que mai no em falte la bufanda. Quan estudiava amb els frares, que tot s’ho saben deia ma uela, són molt sabuts deia mon pare,  són uns setciències diria Joan Pla, ens advertien als alumnes que no…

Un estiu, ja fa molts anys, vaig anar de vacances a una petita illa on hi havia un poble de cases antigues de pedra. Fora del poble només trobaves conreus, una…

Quan es va sentir el dringar de les claus i el cloc de la porta jo era a la sala d’estar, asseguda al sofà, amb una manta al damunt de les cames i amb una…

No m’agrada la filosofia. No és que l’odiï, però no li tinc cap mena d’estima. És com la pedra que es fica a la sabata i que et fa fer uns passos estranys; com aquella partícula diminuta que se’t cola a l’ull i que te’l fa fregar fins que et queda vermell i boterut; com aquell crostó de pa que se t’encalla a la gola i que per tirar-lo ben avall…

Cau la tarda i s’esfilagarsael tel finíssim que ens separava.Acaricio el teu cosamb les puntes dels ditsi en descobreixo cada un dels racons…

Girar la truitaEll sempre em gira la truita, en té molta traça, i un canell que fa un gir molt ben ensinistrat, les meves galtes prou que ho han tastat més…

Em crides i et crido.Ens cridem.Comencem la batalla.L’inici que no té fii que tampoc es busca.L’espiral de ràbia ens embolcalla,ens fa de llança i també d’escut.Fem ferides i en rebem:quina sang tan intensa i rogent.Però en prescindim.Ens trobem enmig de la lluitai no hi pot haver cap destorb,ni tan…

Imagino que devies entrar a aquella botiga, de barri però selecta, amb ímpetu i decisió. No crec que la teva presència allà, just en aquell instant, fos deixada…

Suen. Sobretot per la zona de les aixelles. La roba clara delata. I es graten (algú d'amagatotis fins a l'engonal). A vegades fan mala cara. O se'ls escapa una…

Jo sempre me l’havia imaginat com una sirena, d’aquelles que tenen la cua tan llarga i ampla i amb escates tornassolades. No sé com se m’havia acudit aquella fantasia —jo estava embarassada d’una criatura real, feta de carn i ossos, i també amb cames—, però em feia gràcia pensar que a la panxa m’hi creixia un ésser diferent, especial i únic. Com si…