La revista més vital
Veient la categoria

Ficció

Quan la nit no pot engolir-ho tot

No era una nit d’aquelles tan caloroses en què dormir és quasi impossible perquè l’aire es torna humit, feixuc i irrespirable. Tampoc era una nit d’aquelles tan fredes en què aclucar l’ull costa Déu i ajuda perquè la roba del llit sembla que no abriga i que els radiadors s’han declarat en vaga. Realment era una nit d’aquelles tan suaus,…
Llegir més...

La carta del passat

Estimat Marc,Avui m’ha passat una cosa que encara no l’he explicada a ningú. Ningú no em creuria. Bé, ja sé que tu tampoc te’n creuràs res, de tot plegat, però a tu sí que t’ho vull explicar, perquè hi estàs implicat i perquè tampoc no me’n sabria estar.Aquest matí, quan m’he despertat, a la meva tauleta de nit hi havia una carta, sense…
Llegir més...

Ana María

Ana María, que així s’anomenava per gràcia del costum i les bones maneres familiars, perquè Ana fou l’àvia materna i María la paterna, va nàixer a Munic. Els pares van haver d’anar-se’n allà per qüestions d’ascens professional. No cal dir que els eufemismes són com els sagraments: arreglen i apanyen.Al cap i a la fi, Ana María a l’escola…
Llegir més...

Insomni

La Veva no suportava patir insomni. Cada dia, quan s’acostava l’hora d’anar-se’n al llit, ja es notava els nervis a l’estómac i començava a tremolar. Les…
Llegir més...

Pere i el foc

En Pere es mantenia en un estat de somnolència mentre les primeres irregularitats en el paisatge començaven a dansar per les seves pupil·les. La calor, en el seu estat més pur durant la canícula, i l'absència de migdiades el mantenien més absent del normal. Era foc, sens dubte, i no pas petit. Activà els músculs a marxes forçades i baixà de la…
Llegir més...