Ficció

—No, tot sortirà bé. No hi pensis més, vols? Confia en mi, per una vegada en ta vida. Tranquil•litza’t, fes-me aquest favor. Sempre he de ser jo qui dona la cara per tots. Ja ho sé... Ho sento, estava pensant en veu alta. Escolta, què en saps, del Jordi? Ho farà? N’estàs segur? No ho sé, no ho veig gaire clar. Em sembla que, a l’últim moment, es…

En aquesta vida, he patit dues fòbies: els homes d’uniforme i els gossos. De ben petita, que jo recordi, ja em passava. El pare va treballar una temporada de…

La piga li havia tornat a créixer; una mica més, encara. Ja no era una llentia, sinó un cigró. En Norbert de Negre era un caprici de la naturalesa, sense solta…

En Llàtzer romania, immòbil, assegut damunt una pedra del rierol. El pit li bullia. Capcot, com sempre des de l’accident, subjectava la canya amb mà tovenca. Cap peix damunt el drap. Cap peix dins el cistell. Res. Ni la llinya ni l’ham ni l’esquer volien esbargir-li el matí. Es gratava el pit amb fervorosa insistència. Després de llevar-se a…

Malauradament, la seva xicota no se n’havia sortit. Ningú no li havia comentat ni fava vers l’estat en què havia derivat l’Alícia després d’assumir l’impacte…

Només m’he alçat, m’he dirigit cap al portal de la Senyó Rosa. Patia. Encara no serien les tres i poca cosa més que he hagut de beure’m un bon got d’aigua.…

Era posar un peu en aquell bosc i sentir-me com un arbre: esvelta de forma i robusta de fons, frondosa, humida i, de tan alta, quasi a tocar del cel. Aquesta sensació l’havia tinguda des de menuda, quan amb prou feines aixecava un parell de pams de terra, i ni el cúmul d’anys ni la monotonia en viure’ls m’havien proporcionat ni el més mínim canvi.…

—Felicitats, Legnadroc: un cop més, has arribat abans que els altres; t’has tornat a superar. —El vostre més humil servidor, Senyor... —va somriure, amb les…

ENLAIRAMENT Volia aprofitar les festes de Santa Creu de Figueres per allunyar-me de tot i de tothom. Excepte de tu.— Mare, et va bé si passem uns dies a la…

A l’andana de l’estació, un home de cabells grisos s’està assegut en un balancí de vímet. Aquest matí no s’ha afaitat i, a més, duu la testa revolucionada. Vestit amb un pijama ratllat, un batí a quadres i unes sabatilles folrades amb pèl de be, s’espera que arribi el seu tren. Damunt la falda hi té un una immensa capsa d’Ibertren. Dins hi ha un…