Ficció

Només m’he alçat, m’he dirigit cap al portal de la Senyó Rosa. Patia. Encara no serien les tres i poca cosa més que he hagut de beure’m un bon got d’aigua. L’arròs d’ahir estava sentit. He vist llum a ca la Senyó Rosa i com és natural sempre pense la part més fosca de les coses i com que les circumstàncies acompanyen, doncs això, m’he menjat durant…

Era posar un peu en aquell bosc i sentir-me com un arbre: esvelta de forma i robusta de fons, frondosa, humida i, de tan alta, quasi a tocar del cel. Aquesta…

—Felicitats, Legnadroc: un cop més, has arribat abans que els altres; t’has tornat a superar. —El vostre més humil servidor, Senyor... —va somriure, amb les…

ENLAIRAMENT Volia aprofitar les festes de Santa Creu de Figueres per allunyar-me de tot i de tothom. Excepte de tu.— Mare, et va bé si passem uns dies a la casa d’Albanyà?És clar que sí. Maletes al Citroën, activo el contestador i enfilo el tortuós camí que surt del barri del Rally. Són prop de les deu del matí. Quan deixem els últims…

A l’andana de l’estació, un home de cabells grisos s’està assegut en un balancí de vímet. Aquest matí no s’ha afaitat i, a més, duu la testa revolucionada.…

La Magda era una de les prostitutes més reconegudes de la cantonada. Veterana, agosarada, una autèntica misèria de la societat. Però tant les companyes de…

El Dr. Harry Koontz era hipnòleg: practicava regressions als seus pacients. Amb aquest mètode, aconseguia que la ferida inherent que els martiritzava emergís de l’abisme on estava reclosa. Un munt de malalts desfilaven pel seu consultori, des de trenc d’alba fins a la mitjanit; tots en sortien guarits.Però el que cap client no sabia era que ell…

Ja no em queden ni forces per parlar. Penso despert. Estic mig drogat; o drogat del tot. Però despert al cap i a la fi. Encara, no obstant, puc diferenciar què…

Allò no era cap objecte abandonat enmig de la pluja. Allò no era un simple cèrcol fet de fusta i de fulles. Allò, indubtablement, era jo. Plena de colors, que…

L’Àngel era un solitari, tot un anacoreta celeste.Sempre s’arraulia sota el seu plomall grisós quan els seus col·legues dels núvols l’apressaven per tal d’anar a treballar. Ell, emperò, mai no en tenia ganes, mai no l’hi venia de gust. I no és que fos un tros de gandul, és que era retorçat de mena.Fins i tot el senyor Pere i el senyor Pau,…