Ficció

L’Adrià buscava bolets de bon matí, com cada cap de setmana. Aquell dissabte, emperò, era força especial. Desitjava omplir-ne el cistell dels millors exemplars que pogués trobar ja que, al migdia, dinaria amb la Lídia, la seva promesa, a casa dels seus imminents sogres. Després de les postres anunciarien el compromís i mostrarien els anells que…

En Toribi feia anys que ja no anava fent el passerell. N’havia après, a base de gaiatades. Però l’enveja continuava devorant-lo. Se’l va trobar tot passejant…

Sempre he trobat que l’inici de l’estiu és un moment preciós per teixir desitjos. Un got de vi blanc ben fresc al damunt de la taula; alguna cosa per picar; el…

Em va deixar davant aquella porta inmensa de ferro, aquella reixa, com de presó. De fet, a vegades les institucions penitenciàries i educatives de determinades èpoques guarden molta similitud. Li havia dit per activa i per passiva que no volia tornar allà, que sentia que els companys es reien de mi, sentia que la institució no em volia perquè no…

Sento la música sonar. La melodia de la flauta és suau i marca un ritme constant. Embolica les meues oïdes, no sé si estic somiant o ben desperta i és la meua…

«Si he sortit de la terra,  si he nascut d’un ventre  dissortat i amb pobresa  no ha sigut sinó per a fer-me  rossinyol de les desgràcies» Cesk Freixas …

Vam creuar l'enèsima frontera balcànica després d'uns minuts convertits en hores d'una llarga espera que ens sembla eterna pel desconeixement i la inquietud dels que ens trobem dalt l'autobús. Per fi ens recullen els passaports, ja hem arribat a la duana, deixem enrere kilòmetres de cotxes sota el sol amb els conductors passejant tranquils i…

La vida està dissenyada per confortar-se a si mateixa. Hi ha tentacles primíssims, breus com esgarrapades, que ordeixen plans per grapar destins aparentment…

Per alguna raó intuïda, les persones queden impregnades per imatges que les devoren, imatges doloroses (a vegades esquinçadores) i incandescents. No massa, però…

Quan era menut vivia en una alqueria amb els meus pares i els meus avis. La nostra casa estava als afores d’un barri, abans poble, que limitava amb un dels nuclis més transitats d’una gran ciutat i tenia un campanar que donava nom al barri-poble. Per anar a l’escola agafava un camí que vorejava hortes i séquies. No recorde cap dia que no arribara a…