Ficció

Inspira. Expira. Inspira. Expira. Vaig estar tota una estona amb els ulls tancats intentant que tornara la pau que em faltava, o, simplement, que nasquera la pau que em van prometre quan vaig pagar la quota mensual del gimnàs. Mai havia assistit a classes d’aquest tipus. Mai havia cregut que aquestes activitats aconseguirien el seu principal…

Corrien els anys vuitanta a la ciutat de Piura situada al nord del Perú, quan a la meva mare li practicaven un part podàlic perquè jo estava assegut dins del…

El primer te que es va prendre a Shanghai era blanc. Hi va arribar perquè havia decidit lluitar pels seus somnis. Li’l serviren en un menut conc marró. Quan se…

Escoltant «Louisiana o els camps de cotó». Tornant cap a casa he vist que aquelles terres on vaig créixer ja no tenien la mateixa forma, ni les cases, els carrers i les places eren habitades per les mateixes persones... Feia 15 anys, quasi, que per motius professionals havia abandonat el poble que m’havia vist nàixer, créixer i fer-me gran. Tot i…

Pels badalls de les finestres de la meua habitació es colen les sirenes de les ambulàncies. Arriben des de punts indeterminats de tota la ciutat mentre…

Octubre de 2012.Setze anys tenia. Asseguda en aquells sofàs del centre cívic esperant que fos l’hora per entrar a treballar, llegia expectant El senyor dels…

Us ho diré ben clar i em deixaré de floritures: no sé què coi m'ha passat. Em vaig posar al llit amb l'habitual molèstia a la part baixa de l'esquena (no, el cul no, no soc tan finolis per parlar-ne així). Garratibat, no saps com posar-te i sembla que per girar de costat necessitis a un zelador amb la seva grua. Nit de pizza i quintos, res…

Des de l'habitació més petita, bruta i fosca de l'imponent edifici que regia el carrer principal de la gran ciutat, enfilat en un tamboret, de puntetes i amb el…

Quants colors. Blau, roig, verd, groc. On estic? Ací no he estat mai. Veig una muntanya de colors, ah no, espera un moment, no és una muntanya. No sé el que és.…

 "Cuando uno extraña un lugar, lo que realmente extraña es la época que corresponde a ese lugar; no se extrañan los sitios, sino los tiempos." Jorge Luis Borges.El taxi vola: el client ha dit que té pressa, que la seva família l’espera... És un noi alt, de poc més de trenta anys, cabell castany suaument ondulat, cara ben proporcionada,…