Ficció

Si van acordar casar-se a mitjan desembre tan sols va ser degut a un motiu, tan atractiu com decisori: encavalcar els quinze dies de lluna de mel amb les vacances nadalenques. És clar que també haurien pogut triar l’alternativa de dur-ho a terme a l’estiu, però els seus respectius caps de departament no haurien pas acceptat que, tant ell com la…

L’Ainoa pateix un malson; s’està ofegant. Ha caigut des de la coberta d’un creuer. Al somni no sap nedar. L’oceà l’engoleix, irremeiablement, cap a les seves…

L’Adrià buscava bolets de bon matí, com cada cap de setmana. Aquell dissabte, emperò, era força especial. Desitjava omplir-ne el cistell dels millors exemplars…

En Toribi feia anys que ja no anava fent el passerell. N’havia après, a base de gaiatades. Però l’enveja continuava devorant-lo. Se’l va trobar tot passejant per la Rambla. Per tal de festejar-ho, s’encabiren a la terrassa del Zuric. Un te amb llimona ben gelat, i tu?—A mi porta’m una aigua amb gas, sisplau.—Tio, com et va la vida? Quan…

Sempre he trobat que l’inici de l’estiu és un moment preciós per teixir desitjos. Un got de vi blanc ben fresc al damunt de la taula; alguna cosa per picar; el…

Em va deixar davant aquella porta inmensa de ferro, aquella reixa, com de presó. De fet, a vegades les institucions penitenciàries i educatives de determinades…

Sento la música sonar. La melodia de la flauta és suau i marca un ritme constant. Embolica les meues oïdes, no sé si estic somiant o ben desperta i és la meua imaginació la que crea les partitures, però aquest so m’envolta de cap a peus com una serp atraient el meu cos. No el puc controlar, comença a rodar, i rodar i rodar com un dervix. De…

«Si he sortit de la terra,  si he nascut d’un ventre  dissortat i amb pobresa  no ha sigut sinó per a fer-me  rossinyol de les desgràcies» Cesk Freixas …

Vam creuar l'enèsima frontera balcànica després d'uns minuts convertits en hores d'una llarga espera que ens sembla eterna pel desconeixement i la inquietud…

La vida està dissenyada per confortar-se a si mateixa. Hi ha tentacles primíssims, breus com esgarrapades, que ordeixen plans per grapar destins aparentment irreconciliables. La primera passa, en el fons, és tan important com la segona. La que realment compta és la darrera, tanmateix. Intueixo que tota vida, vista de ben a prop, és plena de…