Ficció

Per alguna raó intuïda, les persones queden impregnades per imatges que les devoren, imatges doloroses (a vegades esquinçadores) i incandescents. No massa, però es trenen, o així podríem sospitar; tampoc solen aparéixer amb regularitat (que no vol dir que en segons quins casos i ocasions siguen un turment asfixiant), sinó com a raó de un tempo…

Quan era menut vivia en una alqueria amb els meus pares i els meus avis. La nostra casa estava als afores d’un barri, abans poble, que limitava amb un dels…

Inspira. Expira. Inspira. Expira. Vaig estar tota una estona amb els ulls tancats intentant que tornara la pau que em faltava, o, simplement, que nasquera la…

Corrien els anys vuitanta a la ciutat de Piura situada al nord del Perú, quan a la meva mare li practicaven un part podàlic perquè jo estava assegut dins del seu ventre. És així com el metge de llavors em voltejava per poder treure'm de peus. Així vaig néixer i durant els meus primers cinc mesos tot transcorria amb aparent normalitat. Una immensa…

El primer te que es va prendre a Shanghai era blanc. Hi va arribar perquè havia decidit lluitar pels seus somnis. Li’l serviren en un menut conc marró. Quan se…

Escoltant «Louisiana o els camps de cotó». Tornant cap a casa he vist que aquelles terres on vaig créixer ja no tenien la mateixa forma, ni les cases, els…

Pels badalls de les finestres de la meua habitació es colen les sirenes de les ambulàncies. Arriben des de punts indeterminats de tota la ciutat mentre travessen avingudes i carrers per apropar-se a l’hospital a contratemps. Ací, a dotze nivells de la vida a peu de carrer, els sorolls arriben a galop de les ratxes de vent, un vent fortíssim que…

Octubre de 2012.Setze anys tenia. Asseguda en aquells sofàs del centre cívic esperant que fos l’hora per entrar a treballar, llegia expectant El senyor dels…

Us ho diré ben clar i em deixaré de floritures: no sé què coi m'ha passat. Em vaig posar al llit amb l'habitual molèstia a la part baixa de l'esquena (no, el…

Des de l'habitació més petita, bruta i fosca de l'imponent edifici que regia el carrer principal de la gran ciutat, enfilat en un tamboret, de puntetes i amb el cap alt, l'lu mirava per la finestra que quedava arran del terra exterior. No podia veure més enllà dels peus dels vianants que transitaven amunt i avall, uns neguitosos i amb presses,…