Un viatge de nou mesos
Ara que ja està tot apunt d’acabar, o de començar, depèn de com es mire, no puc més que tirar la vista enrere i recordar aquells primers dies. Em veig a mi mateixa, asseguda al meu llit, amb la vista clavada en el reflex que em tornava l’espill. El cap recolzat a les mans; els colzes, a les cuixes.- Tinc díhuit anys i estic embarassada. Tinc…
Llegir més...