Ficció

Aquell matí —cosa estranya en nosaltres!— vam sortir molt puntuals de casa. No eren uns privilegis de què gaudíssim gaire sovint, perquè els llençols, als meus fills, se’ls enganxaven exageradament quan es tractava d’anar a l’escola. Uns “cinc minuts més” per una banda i un “és que els meus ossos encara no es veuen amb cor d’aguantar-me” per una…

Les veus de fons, la tos provinent de l'inframon i les siluetes que s'aixecaven ara i adés damunt la visió extraplana del món conduïren el seu machine learning…

Tot va començar un matí fred i nuvolós de diumenge. Vaig despertar d'un llarg somni, era com si hagués estat dormint tota una vida. Poc després vaig saber que…

Tancada dins d'un lavabo. Sense papers no pots agafar un avió, sense targeta no pots comprar un nou bitllet d'avió i encara que el compressis no et serviria de res perquè no tens carnet d'identitat i ningú pot comprovar que en realitat tu siguis tu. És una mica com el Castell de Kafka. Tinc 4,50 euros i em dirigeixo amb tren a Milà sense bitllet,…

Des de feia gairebé dos anys vivia en un estat permanent de pertorbació espiritual. No trobava aqueixa tan ansiada pau interior, però tampoc no la cercava, de…

Com cada diumenge de vesprada quan heu acabat el concert, sé que feu rogle de comiat davant la porta del teatre. T’has canviat de roba i ja no dus vestit i…

1."Per què Tanzània?".Pensava que ningú tornaria a fer-me eixa pregunta un cop tornara del meu viatge. Mesos després continue havent de satisfer la curiositat de qui s'assabenta que vaig creuar jo sola, amb motxilla i sense planificació prèvia, un país que pocs, a Europa, saben situar al mapa. Abans de comprar-me els bitllets d'avió, jo…

No vull, malgrat haver-ho de fer, desempallegar-me dels llençols. Tinc ganes que segueixin ben enganxats a mi, com si fossin la meva segona pell, com si durant…

Amb els peus, amb les mans i si cal amb les dents arribaràs al capdamunt del rost.Amb el peu esquerre ara només perquè l'altre ja no obeeix, ni la cama que…

Des de feia disset dies pujar al número 24, al bell mig del passeig de Gràcia, per a mi s’havia convertit en una aventura. Havia abandonat els mots encreuats irresolubles, els auriculars que m’oferien ritmes de hip-hop i també el mòbil. I és que tenia una feina molt més important per fer mentre les rodes lliscaven per l’asfalt calent i encara…