Ficció

Potser no recordes que un dia tu i jo ens vam estimar. Que allargàvem els dies, que ens semblaven més lluminosos que mai, i que de les nits en fèiem cotó de sucre, el qual ens menjàvem amb delit. Que gastàvem les paraules de tantes que en volíem usar per conèixer-nos tan bé com fos possible, perquè no se’ns escapés cap detall de l’altre. Que…

La platja estava quasi deserta. Només un parell de persones intentaven acostar-se a la vora del mar per comprovar que l’aigua, en ple mes de gener, estava…

Com de costum em va fer estirar al llit. Abans m’havia hagut de treure quasi tota la roba i, per evitar que agafés fred, malgrat que hi havia un calefactor que…

MARTA GINÉ JANER: POLSEGUERA! Com cada vespre en tornar de la feina, l’Elisa entra a casa i tanca la porta amb clau: casa, allà on es dissipen els murs exteriors, allà on hi ha món, allà on viu la tebior...Tanmateix, un cop dins, no troba, però, l'ambient lleugerament perfumat (com li va ensenyar a fer la mare i, a aquesta, l'àvia), anunciador…

El nou conte infantil de Lourdes Boigues 'Més enllà de Nostraciutat’ veurà la llum este febrer a València i serà la primera incorporació al catàleg de Scito…

Com a mínim, en Llorenç reconeix que és un xic competitiu. D'ençà de la jubilació anticipada a cinquanta-cinc anys (martingales dels treballadors de la banca de…

Falten pocs minuts per deixar enrere aquest any i encetar-ne un de nou. Ho té tot a punt: els dotze grans de raïm, la copa de cava, la bossa de cotilló i la llista de desitjos. El més curiós del cas és que allò que anhela no és per al seu futur immediat, sinó que va molt més lluny, en concret fins al 2033. Mentre la presentadora explica amb un…

És la nit de Nadal. La família de l’Anna-Maria es disposa a celebrar el Tió: la filla, Aina, amb les cosines. La il·lusió de les petites fa brollar la màgia en…

INFORME 5/GRV SOBRE EL CONCEPTE HUMÀ D’”AMISTAT” RvagaadXS7 L’objectiu del present informe és analitzar el concepte d’”amistat” en el gènere humà. Mitjançant…

Tu i jo estem units per un fil de cotó. Prim però vigorós, inestable però difícil d’esfilagarsar-se. D’un color ocre amarg i que deixa anar una flaire de resclosit, de vell, de corcat. Cada nit en adormir-me i cada matí en aixecar-me em faig la mateixa pregunta: com és que el teixit no cedeix, no es trenca, no ens abandona?Llavors és quan obro…