Ficció

La platja estava quasi deserta. Només un parell de persones intentaven acostar-se a la vora del mar per comprovar que l’aigua, en ple mes de gener, estava glaçadíssima. Jo, de més jove, durant tot l’any venia a banyar-me aquí, però ara ja m’havien passat les ganes de fer aquesta mena de proeses.No era vella, però la veritat és que m’hi sentia.…

Com de costum em va fer estirar al llit. Abans m’havia hagut de treure quasi tota la roba i, per evitar que agafés fred, malgrat que hi havia un calefactor que…

MARTA GINÉ JANER: POLSEGUERA! Com cada vespre en tornar de la feina, l’Elisa entra a casa i tanca la porta amb clau: casa, allà on es dissipen els murs…

El nou conte infantil de Lourdes Boigues 'Més enllà de Nostraciutat’ veurà la llum este febrer a València i serà la primera incorporació al catàleg de Scito Edicions d’este any 2023.La protagonista d’aquesta història és l’Aurora, una xiqueta que es troba en una ciutat que, tot i haver sobreviscut a les adversitats del canvi climàtic, és plena…

Com a mínim, en Llorenç reconeix que és un xic competitiu. D'ençà de la jubilació anticipada a cinquanta-cinc anys (martingales dels treballadors de la banca de…

Falten pocs minuts per deixar enrere aquest any i encetar-ne un de nou. Ho té tot a punt: els dotze grans de raïm, la copa de cava, la bossa de cotilló i la…

És la nit de Nadal. La família de l’Anna-Maria es disposa a celebrar el Tió: la filla, Aina, amb les cosines. La il·lusió de les petites fa brollar la màgia en els grans ─a més dels pares hi ha els avis de tots costats. Comença el ritual: la canalla va a mullar el bastó...De cop i volta, però, l’Anna-Maria se’n va molt lluny:─No hi havia pensat mai…

INFORME 5/GRV SOBRE EL CONCEPTE HUMÀ D’”AMISTAT” RvagaadXS7 L’objectiu del present informe és analitzar el concepte d’”amistat” en el gènere humà. Mitjançant…

Tu i jo estem units per un fil de cotó. Prim però vigorós, inestable però difícil d’esfilagarsar-se. D’un color ocre amarg i que deixa anar una flaire de…

La papallona no vola: es deixa bressolar pel vent d’aquesta primavera vergonyosa. Una giragonsa cap a l’esquerra, una altra cap a la dreta, unes quantes sense rumb fix, fins que finalment cau al damunt del meu genoll. Sense demanar-li permís li acarono les ales amb extrema suavitat i de manera repetida. Quan em miro els dits m’adono que estan…