Ficció

Era negra nit d’un dia entre setmana. Plovisquejava i feia fresca, però jo no duia ni paraigua ni abric. Havia sortit apressada de l’oficina. Tenia moltes ganes de marxar d’aquelles quatre parets, que m’ofegaven, que m’escanyaven, i no tenia cap interès a tornar a casa, que últimament em semblava un infern. Ho tenia decidit: avui seria el dia. Ja…

Vam arribar al Cafè del Teatre cap a les onze del vespre. El Josep María va agafar una de les cadires de la terrassa d’aquell bar i va estampar-la contra les…

Ell tenia aquella mania. La d’estendre la roba que sortia de la rentadora amb una simetria més que perfecta. Quan s’ocupava de la bugada, l’estenedor ja feia…

Sona el telèfon. La Isabel l’agafa. Sent la veu d’una teleoperadora que la vol convèncer perquè es canviï de companyia telefònica. Que si les prestacions, que si la no obligatorietat de permanència, que si el preu totalment immillorable.—En parlarem aquest vespre a casa i ja decidirem què fem.—Si vol no és necessari esperar tant: passi’m el…

T’hi has preparat a consciència. L’entrenament ha estat intens, monòton, esgotador a voltes. Per fi ha arribat el dia. Tens el cap en calma, la respiració sota…

La seva mirada gèlida es va clavar sobre els rostres d’horror d’aquells que l’observaven. Els seus ulls verds, sota aquell pàl·lid rostre pigat i els seus…

Des que, aquest vespre, uns llavis molsuts, tendres i càlids s’han arraulit al damunt dels meus sé que res no tornarà a ser com abans. I, ben mirat, qui té ganes que ho sigui? Perquè hi ha petons que no s’obliden, que no s’esborren i que se t’impregnen a la pell, a la carn i als ossos per, així, poder-te acompanyar sempre. Et fan volar al costat, o…

Quan Adrià, un jove socarrat, pujava pel pont cada dia per anar a l’escola Claret, anava com espantat, el que no pensava és que eixa por li acompanyaria tota la…

Reykjavík, 29 de desembre de 2016 El temps islandés és aleatori, gairebé com el meu sentit de l'humor. Aquest matí plovia una miqueta, però el corrent àrtic…

Un estiu de molta calor s'escolà gradualment amb l'arribada del setembre. Després de l'impàs de bonança d’aquest mes que tot ho comença, la caiguda de les primeres fulles dels plataners de la devesa dugueren notícies de la imminent tardor. El pas del temps mantenia ordenadament el seu curs al bonic indret de Salou de Clivelles; un centenar…