Ficció

A ella no li havia agradat mai visitar el seu oncle. Era l’únic que tenia i, encara així, li sobrava. Amb aquell nas allargat i ple de berrugues, amb aquells quatre pèls greixosos que intentaven amagar una calvície més que evident, amb aquelles dents —sobretot les davanteres— groguenques i mig corcades, i amb aquella ferum de tabac negre que tenia…

Aquell dia, tornava a casa amb la moto i només feia que pegar-li voltes al discurs que ens havia adreçat el xef. De matí, abans que començàrem a enllestir els…

Era negra nit d’un dia entre setmana. Plovisquejava i feia fresca, però jo no duia ni paraigua ni abric. Havia sortit apressada de l’oficina. Tenia moltes ganes…

Vam arribar al Cafè del Teatre cap a les onze del vespre. El Josep María va agafar una de les cadires de la terrassa d’aquell bar i va estampar-la contra les taules, que estaven amuntegades a la vorera, la qual cosa provocà un terrabastall de mil dimonis. El soroll va fer que immediatament s’obrissin dos balcons de les vivendes del costat i…

Ell tenia aquella mania. La d’estendre la roba que sortia de la rentadora amb una simetria més que perfecta. Quan s’ocupava de la bugada, l’estenedor ja feia…

Sona el telèfon. La Isabel l’agafa. Sent la veu d’una teleoperadora que la vol convèncer perquè es canviï de companyia telefònica. Que si les prestacions, que…

T’hi has preparat a consciència. L’entrenament ha estat intens, monòton, esgotador a voltes. Per fi ha arribat el dia. Tens el cap en calma, la respiració sota control i els músculs vibrant en una mena de tensió expectant. Els últims exercicis abans de la immersió: respiracions profundes per oxigenar la sang al màxim, posicions de ioga per estirar…

La seva mirada gèlida es va clavar sobre els rostres d’horror d’aquells que l’observaven. Els seus ulls verds, sota aquell pàl·lid rostre pigat i els seus…

Des que, aquest vespre, uns llavis molsuts, tendres i càlids s’han arraulit al damunt dels meus sé que res no tornarà a ser com abans. I, ben mirat, qui té…

Quan Adrià, un jove socarrat, pujava pel pont cada dia per anar a l’escola Claret, anava com espantat, el que no pensava és que eixa por li acompanyaria tota la vida. A Adrià li havien inoculat la por al cos i les experiències que visqué des d'aleshores foren totes des de la mirada d’un jove atemorit. Des de ben menut sa mare li tapava un ull…