Ficció

“Les malalties sempre arriben per fastiguejar.” Aquesta frase, que l’havia sentit dir a la iaia gairebé des que tinc ús de raó, just ara sorgeix com un tornado, devastador i summament enfurismat, i adquireix més rellevància que mai. La seva demència senil l’afecta a ella, és clar, que és la principal perjudicada, però també a tots nosaltres. Patim…

D’ençà que la seva mare havia mort, feia poc més de quatre mesos, a causa d’un tràgic accident de trànsit, no aixecava cap. Ho intentava per activa i per…

Plou i fa sol... les bruixes es pentinen... Mai no vaig arribar a entendre la cançó, ni a l'escola ni quan vaig començar l'institut. Però aquell dia, si la…

Apèndix: Jack l’estripat (fragment 1) Jack treballava en un càmping al límit de la legalitat al bell mig del desert. Les parcel·les gairebé no tenien ombra i estaven delimitades per grans pedres sense cap forma especial. Algunes de les pedres també servien per protegir els escassos llums que s'hi filtraven quan el sol queia més enllà de la…

No era una nit d’aquelles tan caloroses en què dormir és quasi impossible perquè l’aire es torna humit, feixuc i irrespirable. Tampoc era una nit d’aquelles tan…

Remember me, remember me, but, ah!, forget my fate. Nahum Tate De tant en tant, algú –en veure fotos velles del poble o en passar vora la immensa plaça…

Hola,Espero que no et sorprengui que el començament d’aquesta carta sigui tan fred i directe, acostumat com estaves que et saludés amb un “estimat amor”, però a hores d’ara ja no tinc paraules dolces ni tendres per a tu. Et vas encarregar de menysprear-les, de rebutjar-les, fins i tot d’aniquilar-les, i quan la destrossa és tan devastadora no…

Estimat Marc,Avui m’ha passat una cosa que encara no l’he explicada a ningú. Ningú no em creuria. Bé, ja sé que tu tampoc te’n creuràs res, de tot plegat,…

Observava asseguda a la taula del menjador aquella pota torçada de la tauleta de cafè que hi havia al mig d'aquell menjador ampli i lluminós, però que a la…

Quan la filla petita de la Lluïsa va arribar al pati de la residència per fer-li companyia durant la resta de la tarda de diumenge, en Ramon no se’n va poder estar i va començar a relatar-li, com si ho vomités, el que havia passat feia poca estona, just a l’hora de berenar, amb la seva mare:—Ai quan he vist que li donaven un got de llet amb…