Ficció

Estic palplantada al davant de la parada dels ànecs. És la Festa Major del poble i els meus dos fills, encara menuts, senten devoció per pescar aquests animals de goma. I encara més per la recompensa que rebran un cop tinguin els deu exemplars col·locats de mala manera a dins de la cistella. Avui no els caldrà posar-se d’acord, perquè he pagat prou…

La mosca se’t col·loca al damunt del maluc i aprofita la parada per fregar-se les potes davanteres. Abans ha estat en una taronja tarongíssima. Ho saps perquè…

PerfilNo em tingueu empatia. No sóc ningú. Com a mínim és el que penso en aquest precís moment. Tot va començar fa unes setmanes. Sóc una persona molt…

“Les malalties sempre arriben per fastiguejar.” Aquesta frase, que l’havia sentit dir a la iaia gairebé des que tinc ús de raó, just ara sorgeix com un tornado, devastador i summament enfurismat, i adquireix més rellevància que mai. La seva demència senil l’afecta a ella, és clar, que és la principal perjudicada, però també a tots nosaltres. Patim…

D’ençà que la seva mare havia mort, feia poc més de quatre mesos, a causa d’un tràgic accident de trànsit, no aixecava cap. Ho intentava per activa i per…

Plou i fa sol... les bruixes es pentinen... Mai no vaig arribar a entendre la cançó, ni a l'escola ni quan vaig començar l'institut. Però aquell dia, si la…

Apèndix: Jack l’estripat (fragment 1) Jack treballava en un càmping al límit de la legalitat al bell mig del desert. Les parcel·les gairebé no tenien ombra i estaven delimitades per grans pedres sense cap forma especial. Algunes de les pedres també servien per protegir els escassos llums que s'hi filtraven quan el sol queia més enllà de la…

No era una nit d’aquelles tan caloroses en què dormir és quasi impossible perquè l’aire es torna humit, feixuc i irrespirable. Tampoc era una nit d’aquelles tan…

Remember me, remember me, but, ah!, forget my fate. Nahum Tate De tant en tant, algú –en veure fotos velles del poble o en passar vora la immensa plaça…

Hola,Espero que no et sorprengui que el començament d’aquesta carta sigui tan fred i directe, acostumat com estaves que et saludés amb un “estimat amor”, però a hores d’ara ja no tinc paraules dolces ni tendres per a tu. Et vas encarregar de menysprear-les, de rebutjar-les, fins i tot d’aniquilar-les, i quan la destrossa és tan devastadora no…