Ficció

Reykjavík, 29 de desembre de 2016 El temps islandés és aleatori, gairebé com el meu sentit de l'humor. Aquest matí plovia una miqueta, però el corrent àrtic era i és el veritable problema. No em creieu, veritat? Pregunteu, pregunteu als pobres ànecs del llac Reykjavíkurtjörn, aquells ocellots que he intentat alimentar sense cap resultat.…

Un estiu de molta calor s'escolà gradualment amb l'arribada del setembre. Després de l'impàs de bonança d’aquest mes que tot ho comença, la caiguda de les…

Estic palplantada al davant de la parada dels ànecs. És la Festa Major del poble i els meus dos fills, encara menuts, senten devoció per pescar aquests animals…

La mosca se’t col·loca al damunt del maluc i aprofita la parada per fregar-se les potes davanteres. Abans ha estat en una taronja tarongíssima. Ho saps perquè ho has vist i també perquè et notes una gota de suc minúscula a la pell. Per desfer-te de les pessigolles de l’insecte, instintivament, la fas fora amb la mà. Llavors es trasllada fins a la…

PerfilNo em tingueu empatia. No sóc ningú. Com a mínim és el que penso en aquest precís moment. Tot va començar fa unes setmanes. Sóc una persona molt…

“Les malalties sempre arriben per fastiguejar.” Aquesta frase, que l’havia sentit dir a la iaia gairebé des que tinc ús de raó, just ara sorgeix com un tornado,…

D’ençà que la seva mare havia mort, feia poc més de quatre mesos, a causa d’un tràgic accident de trànsit, no aixecava cap. Ho intentava per activa i per passiva, quedant amb les seves amistats, pagant un psicòleg reputat dues vegades per setmana o llegint llibres de superació personal recomanats per la mateixa bibliotecària, que li havia assegurat…

Plou i fa sol... les bruixes es pentinen... Mai no vaig arribar a entendre la cançó, ni a l'escola ni quan vaig començar l'institut. Però aquell dia, si la…

Apèndix: Jack l’estripat (fragment 1) Jack treballava en un càmping al límit de la legalitat al bell mig del desert. Les parcel·les gairebé no tenien ombra i…

No era una nit d’aquelles tan caloroses en què dormir és quasi impossible perquè l’aire es torna humit, feixuc i irrespirable. Tampoc era una nit d’aquelles tan fredes en què aclucar l’ull costa Déu i ajuda perquè la roba del llit sembla que no abriga i que els radiadors s’han declarat en vaga. Realment era una nit d’aquelles tan suaus,…