Ficció

Remember me, remember me, but, ah!, forget my fate. Nahum Tate De tant en tant, algú –en veure fotos velles del poble o en passar vora la immensa plaça trapezoïdal (entre l’actual passeig Colom i el carrer Llevant) que conserva la meua animeta i que, per a més inri, duu el meu nom "oficial"– m’invoca i no puc resistir-me a fer memòria. Ombres…

Hola,Espero que no et sorprengui que el començament d’aquesta carta sigui tan fred i directe, acostumat com estaves que et saludés amb un “estimat amor”,…

Estimat Marc,Avui m’ha passat una cosa que encara no l’he explicada a ningú. Ningú no em creuria. Bé, ja sé que tu tampoc te’n creuràs res, de tot plegat,…

Observava asseguda a la taula del menjador aquella pota torçada de la tauleta de cafè que hi havia al mig d'aquell menjador ampli i lluminós, però que a la vegada em semblava buit. Quan arreglarien aquella pota? Per què m'obsessionava tant? No era la pota en si la meva obsessió, sinó que no estigués tot al seu lloc. Que no es respiressin aires de…

Quan la filla petita de la Lluïsa va arribar al pati de la residència per fer-li companyia durant la resta de la tarda de diumenge, en Ramon no se’n va poder…

Ana María, que així s’anomenava per gràcia del costum i les bones maneres familiars, perquè Ana fou l’àvia materna i María la paterna, va nàixer a Munic. Els…

L'ésser poc a poc s'adonava que no s'hi veia bé. Feia temps que ho sospitava. Fins i tot era conscient que no era l'únic, que n'hi havia més com ell, de dimensions i amb dificultats de visió. L'ambient era sufocant. S'anunciava un imminent naixement dins la comunitat, i tothom anava amunt i avall amb els preparatius. Const estava sorprès pel…

La Veva no suportava patir insomni. Cada dia, quan s’acostava l’hora d’anar-se’n al llit, ja es notava els nervis a l’estómac i començava a tremolar. Les…

En Pere es mantenia en un estat de somnolència mentre les primeres irregularitats en el paisatge començaven a dansar per les seves pupil·les. La calor, en el…

Nota de l'autor: Dedicat a la meva família, que sempre m'ha donat el seu suport i amor, i el meu professor d'història moderna universal Àngel Casals Martínez, per les idees i consells que m'han ajudat ha escriure aquest relat, malgrat que aquella tarda havíem quedat per parlar de coses més importants com és el meu treball de final de grau.Des…