Ficció

Observava asseguda a la taula del menjador aquella pota torçada de la tauleta de cafè que hi havia al mig d'aquell menjador ampli i lluminós, però que a la vegada em semblava buit. Quan arreglarien aquella pota? Per què m'obsessionava tant? No era la pota en si la meva obsessió, sinó que no estigués tot al seu lloc. Que no es respiressin aires de…

Quan la filla petita de la Lluïsa va arribar al pati de la residència per fer-li companyia durant la resta de la tarda de diumenge, en Ramon no se’n va poder…

Ana María, que així s’anomenava per gràcia del costum i les bones maneres familiars, perquè Ana fou l’àvia materna i María la paterna, va nàixer a Munic. Els…

L'ésser poc a poc s'adonava que no s'hi veia bé. Feia temps que ho sospitava. Fins i tot era conscient que no era l'únic, que n'hi havia més com ell, de dimensions i amb dificultats de visió. L'ambient era sufocant. S'anunciava un imminent naixement dins la comunitat, i tothom anava amunt i avall amb els preparatius. Const estava sorprès pel…

La Veva no suportava patir insomni. Cada dia, quan s’acostava l’hora d’anar-se’n al llit, ja es notava els nervis a l’estómac i començava a tremolar. Les…

En Pere es mantenia en un estat de somnolència mentre les primeres irregularitats en el paisatge començaven a dansar per les seves pupil·les. La calor, en el…

Nota de l'autor: Dedicat a la meva família, que sempre m'ha donat el seu suport i amor, i el meu professor d'història moderna universal Àngel Casals Martínez, per les idees i consells que m'han ajudat ha escriure aquest relat, malgrat que aquella tarda havíem quedat per parlar de coses més importants com és el meu treball de final de grau.Des…

Vaig encendre la tele. Feia molta calor aquell estiu i l'únic que m’interessava era no passar calor. Havia intentat llegir un llibre a sobre del llit, però fins…

La planta creixia segura. A penes tres dies abans, era un fil d'herba fràgil i discret. Ara ja apuntava maneres i en poc temps es convertiria en l'espècimen que…

De la nit del 2 de març de 1974 en recordaria sempre la foscor i el silenci. Els nervis que se'm menjaven per dins i la impossibilitat d'aclucar l'ull. Em pesaven les parpelles, em feien mal les ferides de les pells dels dits que m'havia arrencat d'arrel. Obria i tancava els punys amb força, m'aixecava i tornava a seure al sofà contínuament. El…