Ficció

L’any 1970 jo era una jove mestra acabada d’eixir de l’escola de Magisteri que somiava amb metàfores i sonets. En realitat hauria volgut estudiar periodisme o dedicar-me a l’escriptura, però ni mon pare ni ma mare ho aprovaren. Podria haver-me rebel·lat, és cert, però després del que havien patit amb el meu germà, vaig optar per acatxar el cap i…

Liudmila i Vitali reien. La nòria s’havia aturat després de rodar unes quantes vegades. Els havia enlairat al punt més alt del cel, dins la cistella de ferro…

Estem en plena Lluna de Coia Raymi, desè mes de l'any 546 dC (després de la conquesta del continent), a la capital de l’Estat de França de la Unió d’Estats de…

A tots els periòdics es publicava la mateixa noticia, en primera plana, diferents redaccions però el mateix assumpte:El cadàver de Fracisco Franco, després de molt de temps i entrebancs, ja ha deixat el Valle de los Caídos amb destí a l’institut forense, on li faran l’anàlisi d’ADN, abans d'entregar les despulles a la seua família.Fins ací,…

Anàrem Pere i jo d’excursió amb bicicleta, eixírem d’un vall camí de la muntanya. Després de pujar uns quilòmetres, rodejats primer de tarongers i després de…

La roda d'onze metres de diàmetre de la tuneladora “Barcino” avançava lentament i imparable pel subsòl del carrer de Mallorca de Barcelona, a quaranta metres de…

Madrid, 20 de desembre de 1973.Un tímid sol d'hivern apareixia entre les torres de l'església de Sant Francesc de Borja, deixant fins i tot en penombra la seva vermella façana, quan les portes es van obrir després del servei matinal.Els feligresos van travessar els seus arcs neobarrocs i van baixar l'escalinata. Fidels de l'església, fidels del…

Avui serà un d’aquells dies que veurem fixats a les agendes quan es revisin les cròniques dels temps passats. Som partícips d’una jornada de les que s’anomenen…

He de tornar prompte al pis, Olga no pot sortir de casa fins que jo arribe perquè ha perdut les claus. Me l'estime moltíssim, però és un desastre de persona.…

Tinc quaranta-cinc anys i la sensació de ser un criminal.He asfixiat, en una agonia lenta, un somiador imbècil. Però és que era molt imbècil.He torturat un jove, que somreia a la vida, amb instruments senzills però mortals com la desesperança i la desil·lusió, primer parcials, després, prop de la seua fi, totals. Perquè no li quedara més…