Ficció

A tots els periòdics es publicava la mateixa noticia, en primera plana, diferents redaccions però el mateix assumpte:El cadàver de Fracisco Franco, després de molt de temps i entrebancs, ja ha deixat el Valle de los Caídos amb destí a l’institut forense, on li faran l’anàlisi d’ADN, abans d'entregar les despulles a la seua família.Fins ací,…

Anàrem Pere i jo d’excursió amb bicicleta, eixírem d’un vall camí de la muntanya. Després de pujar uns quilòmetres, rodejats primer de tarongers i després de…

La roda d'onze metres de diàmetre de la tuneladora “Barcino” avançava lentament i imparable pel subsòl del carrer de Mallorca de Barcelona, a quaranta metres de…

Madrid, 20 de desembre de 1973.Un tímid sol d'hivern apareixia entre les torres de l'església de Sant Francesc de Borja, deixant fins i tot en penombra la seva vermella façana, quan les portes es van obrir després del servei matinal.Els feligresos van travessar els seus arcs neobarrocs i van baixar l'escalinata. Fidels de l'església, fidels del…

Avui serà un d’aquells dies que veurem fixats a les agendes quan es revisin les cròniques dels temps passats. Som partícips d’una jornada de les que s’anomenen…

He de tornar prompte al pis, Olga no pot sortir de casa fins que jo arribe perquè ha perdut les claus. Me l'estime moltíssim, però és un desastre de persona.…

Tinc quaranta-cinc anys i la sensació de ser un criminal.He asfixiat, en una agonia lenta, un somiador imbècil. Però és que era molt imbècil.He torturat un jove, que somreia a la vida, amb instruments senzills però mortals com la desesperança i la desil·lusió, primer parcials, després, prop de la seua fi, totals. Perquè no li quedara més…

Marc va arribar a la porta de la sala d'interrogatoris a l'hora exacta, com sempre. L'oficial que vigilava l'entrada li va fer el senyal que el presoner ja…

Déu estava a punt de dimitir. No podia creure-ho. Ell, que ho tenia tot previst, va trobar-se de sobte que la cosa se li escapava de les mans. I no era…

La casa dels meus pares era l'única propietat que quedava a la família i ens hi van acollir quan ho havíem perdut tot.—Això, més que un pis, sembla un cau. Us agradi o no, heu de marxar. I no se'n parli més.A la mare, que sempre l'havia tractada com a una filla i havia mostrat un afecte cap a ella que, sovint m'havia engelosit,…