Ficció

Déu estava a punt de dimitir. No podia creure-ho. Ell, que ho tenia tot previst, va trobar-se de sobte que la cosa se li escapava de les mans. I no era qualsevol cosa, no. Era, ni més ni menys, que el món. I tot pel capritx d'Eva. Maleït el moment en què va llevar-li la costella a Adam! Si és que les dones no són de fiar. Tot va ser per culpa de…

La casa dels meus pares era l'única propietat que quedava a la família i ens hi van acollir quan ho havíem perdut tot.—Això, més que un pis,…

El cas és que arriba a casa i li demana que segui perquè diu han de parlar. Li explica que ha conegut algú, que fa temps que es veuen i que es vol…

Un fil de llum s'escola entre les cortines. La Montserrat Canals s'aixeca del llit i les fa córrer, airosa. Un enlluernador esclat de sol il·lumina l'habitació. Fa un dia fantàstic, pensa. Es prepara un bany de sals i s’hi està vora una hora. Té temps. Surt de l'aigua, s'embolica amb la tovallola i es queda davant el mirall…

Exhaust, plora. La noia se'l creu, encara amb les mans cobrint-se el cap. Se li acosta amb el mocador per eixugar-li la sang que li regalima del llavi, penedit.…

Va voler sortir de passeig, de matinada perquè ningú ni la veiés. Algú podia confondre la ineptitud del seu caminar amb una borratxera mal portada. Per no…

Ella es va asseure davant del piano amb les mans en la posició correcta i va respirar pausadament. Va mirar per la finestra per admirar un últim moment aquell cel rogent que pintava el paisatge de tardor. Tot seguit, es va concentrar en el piano. Els seus dits de color del marbre estaven disposats a pintar aquell silenci amb precioses notes plenes…

Eren les nou i cinquanta-nou de la nit. En un minut, sentirien la veu de l’encarregat ressonant a través del sistema d’altaveus i podrien canviar-se i tornar a…

El soroll estrident que feia l’ambulància la va fer córrer cap a la vorera. La nena estava despistada mirant un escarabat amb les potes enlaire que intentava…

Els primers mesos d’estança a Nova York van ser complicats i força decebedors per algú que com jo s’havia llançat de cap a l’aventura amb pràcticament les mans a les butxaques. No trobava feina ni ningú que s’interessés pel meu treball artístic. Era jove. Corria l’any 1980. Havia acabat la carrera de Belles Arts i el futur em preocupava, però no…