Ficció

L’Adela, vídua des de feia mig any i sense fills ni nets, se sentia sola, i per distreure’s feia galetes. Sempre li havia agradat cuinar i, de fet, hi tenia una traça especial.1 ou. Els agafava ecològics a la botiga d’aviram del mercat. La dependenta era jove i simpàtica, i cada vegada tenia alguna aventura per explicar-li en relació amb els…

Pedro havia dedicat molt de temps al llarg de la seua vida a una de les aficions que tenia més arrelades: el bàsquet. Primer ho va fer com a jugador i després…

Pere va ser un d’aquells espavilats a qui la resta del poble titllava d’oportunista i que havia sabut aprofitar-se del moment. Perquè en els pobles, passa això.…

L’encàrrec que li havien fet, des del primer moment, li havia semblat interessant. No era el que tenia més per mà, que la Janina des de sempre havia tirat per altres bandes, però posar-se al davant d’una cosa nova i mirar-la directament als ulls li provocava un rum-rum a l’estómac ben plaent. Havia estat escollida per escriure un conte infantil…

Llorenç i Pasqual Riera, dos germans eixerits i ben plantats tots dos. L’un, el Llorenç, era tres anys major que Pasqual. Tant l’un com l’altre lluïen el segell…

Són tres quarts i deu de nou del vespre i falten exactament cinc minuts per a que comenci el partit que, segons els experts, serà el partit del segle. Avui és…

Les gotes innocents xipollejaven sobre les rajoles ja embassades mentre aquella senyora, que en altres temps potser havia estat afectuosa, però que ara era el pitjor malson de més de seixanta nens i nenes, embossava menjar escombraria al supermercat.Inconscient que aquell podia ser el seu últim contacte amb un altre ésser humà, va fer gala de la…

Tot va començar amb una conversació al pati del col·legi. Les meues amigues i jo érem molt aficionades al bàsquet. Comentàvem el partit que havien fet el…

És de coneixement popular que l’esport evadeix a les persones de si mateixes. Des d’un punt de vista científic, l’explicació és que en fer exercici el nostre…

És dia de partit, la ciutat ho sap, es col·lapsa. El bus es para en sec, no pot seguir més, ha de recular i deixar-nos. No podem fer tard, sense nosaltres no pot començar el partit. Baixem del bus, agafem les nostres pertinences del maleter i marxem cap a l'esquelet de ciment. Un dels nostres s'allarga a veure per quina porta ens toca entrar, la…