Ficció

Aquesta vesprada fa calor. No és allò, però si deixa de bufar l’aire, és qüestió d’obrir el ventall. I la senyó Rosa ho fa que ni brodat. A cada obrir i tancar l’atifell el crac que se sent fa imaginar una destresa que ni pintada. Ella, quan n’és conscient, fa una riallada mentre s’engrunsa en recordar-se que una vegada el mossén la va posar en…

L'Akina i la Kamiko es troben a la plaça de la bomba com cada cap de setmana. Tenen setze anys i aprofiten els dissabtes per a reüllar turistes jovenets prop…

Les enormes flames seguien cremant davant dels seus ulls, els crits d’horror del habitants amenaçats pel foc no paraven de ressonar-li pel cap, ja no quedava…

Amb aquell descompassat moviment de coll que repetia com si d'un tic es tractara, el pare argumentava davant d'un nodrit grup d'àvids espectadors.No ha passat res important, indicava.Agitava la seua extremitat superior amb gràcia, ensopint de vegades als presents i despertant-los d'aquell ball de vaivens amb sonors esclats de mandíbula. Els…

La posta de sol, de nou, anuncia que la jornada arriba a la seva fi. La barreja de grocs, ocres i tons terrosos és el senyal que s’abaixa el teló i que vindran…

Si un dia qualsevol, mentre estiguérem prenent el sol en qualsevol platja, de sobte la  nostra ment començara a pensar esdeveniments amb la finalitat de matar…

El tirador mira per la finestra de l'edifici. Baix s'acumulen els curiosos, alguns porten càmeres: hui és un dia especial, hui podran veure el president a escassos metres. El president. El president. El president. Quan es repeteix les vegades suficients fins i tot un càrrec així acaba per perdre el sentit. La figura es desdibuixa, es converteix en…

Quan la policia va trucar al timbre de casa de la Victòria per explicar-li el que uns caçadors havien trobat, la dona no s’ho podia creure. De l’impacte, un…

L’inexorable pas del temps tornava a assenyalar el dimecres en el calendari. Per la major part dels mortals, aquest dia no tenia res d’especial, però nosaltres…

La soledat està bé quan és dosificada. Això ho pense jo tots els dissabtes al matí. D'ací a una estoneta començaran a omplir-se de gent les grades, els vestuaris i per últim, la gespa.El meu equip juga dissabte sí, dissabte no, ací al camp i els agrada jugar a casa, són xiquets de vuit i nou anys. Només ix el sol jo ja els espere, repasse…