Ficció

Avui és el gran dia! Avui es juga la final de la Lliga de Campions, la màxima competició europea de futbol, el títol més important al que un futbolista pot aspirar. Els dos equips que han arribat a la final, un italià i un alemany, han superat totes les eliminatòries anteriors, unes amb facilitat i d’altres penosament i pels pèls. Tant fa com han…

El Joan Faus nasqué, creixé i començà a jugar a futbol en una petita ciutat provinciana molt antiga, d’origen i escenografia medievals, envoltada d’abruptes…

Amb una joia que l’alertava i la posava a l’aguait de les mirades de casa seua, Marie procurava de no mostrar-se’n gaire afectiva. Ella que tot ho calculava,…

Fotografia: Luvmissile Obri els ulls i la claror sobtada li fa pampallugues a la vista. Després les basques, el dolor punyent al clatell. Vol tocar-se’l amb la mà, just on la molèstia li batega, però no es pot moure. Prova amb l’altra mà, però res. Llavors mira de bellugar també les cames, però el resultat és el mateix. El pànic l’ompli com una…

Avenue Bosquet  i la Motte Picquet, el cel es desploma després de burlar-se bona cosa dels qui creuem cada matí la ciutat per sota dels castanyers d’un verd…

—Els homes et faran patir. No t’enamoris mai de cap. T’ho dic per experiència: com més lluny els tinguis, millor.La Gràcia, des que la seva única filla, la…

Estée i Gisèle. Una rossa i l’altra bruna. Estée lluïa uns talons sempre una mica massa alts, i Gisèle feia enlluernar per dur aquelles sabates enxarolades sempre més netes que un ivori. L’una, la rossa, sempre envoltada d’un aire nerviós. L’altra, la bruna, respirava una amabilitat pastosa i esmorteïda causada per una tranquil·litat malaltissa,…

La vida és un laberint circular, on cap senda porta a la sortida. Passem els anys recorrent-lo, tractant de trobar el nostre camí, convençuts que estem…

Tot just, en acabar la tronada, les sentors a terra mullada fan que els sentits se li recuperen i li torna al seu lloc el trellat de saber on és i de qui…

Quan feia poc més de deu minuts que havia pujat al cotxe se’n va adonar: s’havia deixat el mòbil a casa, al damunt del marbre de la cuina, amb el carregador connectat. L’Íngrid es va desesperar. Just el dia que s’estaria més hores fora —tenia tres reunions bastant llargues— havia hagut de tenir lloc aquell descuit. Maleïda memòria! Tot i que també…