Enregistrar-se / Accedir
Enregistrar-se
Recuperar la seva contrasenya.
Una contrasenya li serà enviada per correu electrònic.
Veient la categoria
Ficció
Cita a cegues
La primera vegada que l’hi va insinuar, la Dora ho va trobar una mica descabellat. Que ella no havia sigut mai dona d’aquelles coses! Però després va acabar per…
Llegir més...Avui és el gran dia
Avui és el gran dia! Avui es juga la final de la Lliga de Campions, la màxima competició europea de futbol, el títol més important al que un futbolista pot…
Llegir més...Joan Faus
El Joan Faus nasqué, creixé i començà a jugar a futbol en una petita ciutat provinciana molt antiga, d’origen i escenografia medievals, envoltada d’abruptes muntanyes amenaçadores i humits boscos tenebrosos on els roures, els faigs i els castanyers creen una selva ombrívola, gairebé impenetrable, permanentment amagada per una boira embogidora i…
Llegir més...Sense miraments (À la bonne franquette II)
Amb una joia que l’alertava i la posava a l’aguait de les mirades de casa seua, Marie procurava de no mostrar-se’n gaire afectiva. Ella que tot ho calculava,…
Llegir més...L’home que llegia Joan Fuster
Fotografia: Luvmissile Obri els ulls i la claror sobtada li fa pampallugues a la vista. Després les basques, el dolor punyent al clatell. Vol tocar-se’l amb la…
Llegir més...Sense miraments. (À la bonne franquette 1).
Avenue Bosquet i la Motte Picquet, el cel es desploma després de burlar-se bona cosa dels qui creuem cada matí la ciutat per sota dels castanyers d’un verd fosfo i que tot just renaixen sense tèmer les gèlides matinades d’Abril. L’adoquí és una bèstia amable que es transvesteix de cent mil colors i amolla aquella lluïssor que enlluerna en aclarir…
Llegir més...Cop de tisores
—Els homes et faran patir. No t’enamoris mai de cap. T’ho dic per experiència: com més lluny els tinguis, millor.La Gràcia, des que la seva única filla, la…
Llegir més...Estée i Gisèle (La rossa i la bruna)
Estée i Gisèle. Una rossa i l’altra bruna. Estée lluïa uns talons sempre una mica massa alts, i Gisèle feia enlluernar per dur aquelles sabates enxarolades…
Llegir més...Una història en espiral
La vida és un laberint circular, on cap senda porta a la sortida. Passem els anys recorrent-lo, tractant de trobar el nostre camí, convençuts que estem predestinats a travessar-ne un en concret. Pensem que el nostre viarany s’entrecreuarà amb d’altres però, finalment, ens portarà a la nostra destinació. Tanmateix, estem completament equivocats. Ens…
Llegir més...