Ficció

Falten pocs minuts per deixar enrere aquest any i encetar-ne un de nou. Ho té tot a punt: els dotze grans de raïm, la copa de cava, la bossa de cotilló i la llista de desitjos. El més curiós del cas és que allò que anhela no és per al seu futur immediat, sinó que va molt més lluny, en concret fins al 2033. Mentre la presentadora explica amb un…

És la nit de Nadal. La família de l’Anna-Maria es disposa a celebrar el Tió: la filla, Aina, amb les cosines. La il·lusió de les petites fa brollar la màgia en…

INFORME 5/GRV SOBRE EL CONCEPTE HUMÀ D’”AMISTAT” RvagaadXS7 L’objectiu del present informe és analitzar el concepte d’”amistat” en el gènere humà. Mitjançant…

Tu i jo estem units per un fil de cotó. Prim però vigorós, inestable però difícil d’esfilagarsar-se. D’un color ocre amarg i que deixa anar una flaire de resclosit, de vell, de corcat. Cada nit en adormir-me i cada matí en aixecar-me em faig la mateixa pregunta: com és que el teixit no cedeix, no es trenca, no ens abandona?Llavors és quan obro…

La papallona no vola: es deixa bressolar pel vent d’aquesta primavera vergonyosa. Una giragonsa cap a l’esquerra, una altra cap a la dreta, unes quantes sense…

Jo era allí el dia que vam inventar la FOMO. Poca gent viva pot atribuir-se un mèrit tan ominós. Ho gestàrem tot fa unes quantes dècades, en un àtic de l’Upper…

“Creuant els temporals s'aprèn a planejar sobrevolant la vida. A avançar fent servir la violència del vent. Com les gavines.” Com les gavines, Joan MargaritD’un bot va caure sobre l’aigua i, sense temps per a mirar cap a on, va arrencar a córrer. Per equipatge, lleuger, una motxilla. A dins, l’indispensable: mòbil i carregador, els…

Li havien donat cita per al metge l’endemà a dos quarts de dotze. Quan li havien fet la trucada a banda d’explicar-li la tirallonga de documents que havia de…

‘Que guanye el millor’, li va amollar a la cara només encaixar les mans. Era la primera frase que es creuaven i ja li va semblar més desafiant que mil ofenses…

Hi ha noms que es barregen amb els cognoms; hi ha cognoms que s’entremesclen amb els noms; hi ha cares que prenen un nom que no els pertoca, i hi ha noms que s’apropien d’un rostre que no han conegut –que no han conegut?–. D’una manera o d’una altra, totes les cares es reconeixen, però també hi ha cares en cossos aliens, i cossos que fan caminar…