Ficció

Com a mínim, en Llorenç reconeix que és un xic competitiu. D'ençà de la jubilació anticipada a cinquanta-cinc anys (martingales dels treballadors de la banca de l'època) que no ha parat. Per això presumeix de diversos títols del joc de la botifarra del Casino, i és que en estratègies de punts i trumfos, no té rival. Hom pot pensar que amb l’edat…

Falten pocs minuts per deixar enrere aquest any i encetar-ne un de nou. Ho té tot a punt: els dotze grans de raïm, la copa de cava, la bossa de cotilló i la…

És la nit de Nadal. La família de l’Anna-Maria es disposa a celebrar el Tió: la filla, Aina, amb les cosines. La il·lusió de les petites fa brollar la màgia en…

INFORME 5/GRV SOBRE EL CONCEPTE HUMÀ D’”AMISTAT” RvagaadXS7 L’objectiu del present informe és analitzar el concepte d’”amistat” en el gènere humà. Mitjançant eines qualitatives i quantitatives, mirarem de definir-lo i delimitar-lo en el seu context actual, l’any -127 del planeta Terra (en datació local, segle XXI segons la majoria de sistemes…

Tu i jo estem units per un fil de cotó. Prim però vigorós, inestable però difícil d’esfilagarsar-se. D’un color ocre amarg i que deixa anar una flaire de…

La papallona no vola: es deixa bressolar pel vent d’aquesta primavera vergonyosa. Una giragonsa cap a l’esquerra, una altra cap a la dreta, unes quantes sense…

Jo era allí el dia que vam inventar la FOMO. Poca gent viva pot atribuir-se un mèrit tan ominós. Ho gestàrem tot fa unes quantes dècades, en un àtic de l’Upper West Side. Hi havia bona cosa de magnats dels negocis, allà, sobretot dels sectors del turisme, l’oci i els mitjans, i un parell de propietàries de revistes femenines, si no recorde…

“Creuant els temporals s'aprèn a planejar sobrevolant la vida. A avançar fent servir la violència del vent. Com les gavines.” Com les gavines, Joan…

Li havien donat cita per al metge l’endemà a dos quarts de dotze. Quan li havien fet la trucada a banda d’explicar-li la tirallonga de documents que havia de…

‘Que guanye el millor’, li va amollar a la cara només encaixar les mans. Era la primera frase que es creuaven i ja li va semblar més desafiant que mil ofenses de guerra, un sabre apuntant-li al bell mig dels ulls. Del tot innocents, eixes quatre paraules condensaven el que intentava derrotar des de feia massa anys. No. A la vida, com al futbol, que…