Ficció

Era dissabte al matí i la Manel·la feinejava per casa.

Havia acordat veure’m amb la meva amiga Nati, després de tants anys sense saber res d’ella.

—Tot això ja ho podem llençar?—El què?—Les revistes. N’hi ha a cabassos i no te les mires mai.—Ni pensar-ho! Es queden totes aquí.Aquell matí en…

Hi ha moments i hores i empentes. I també mogudes al cervell que t’empenyen a fer una cosa o una altra sense que després hages de penedir-te’n. Les passes que avancen sense esma dins dels calendaris bé que ho saben això. I com a regal, t’ofereixen el bon fer i la mestria però com a penyora et demanen el dubte de cada obra i la teua llibertat…

Quan la Núria va marxar de l’estudi de fotografia per acabar de parlar dels últims detalls del que havia de ser el seu gran dia va determinar que amb allò ja ho…

La Marta se’l va trobar al cap d’uns quants anys —en realitat tampoc no eren tants, però feia la sensació que n’havien passat molts— a la presentació d’un…

 Cada dia que s’alça ve a ser bessó de l’altre i obri les mallorquines pintades de verd de bat a bat i no tem el vent ni les pluges que assoten els vidres quan plou de la mar. I tira les cortines perquè així la llum que hi entra li dóna al saló un aire com més senyor. Tot seguit arruixa les plantes que ja se’n van i es van fent grogues, perquè no…

Una madeixa de llana de color vermell apagat, una altra de color taronja fort, gairebé fosforescent, i encara una darrera de color verd clar. Els tres tons de…

Hi ha eixos moments que de tan tòpics s’esvaeixen i s’enganxen com tants altres dins de la madeixa dels temps.

La Glòria, després de rentar-se la cara, es va acabar de vestir. Sempre ho feia en dues tongades. Primer es posava les calces i els sostenidors, la samarreta interior quan refrescava i, al damunt, la brusa.