Ficció

L’Àngel arriba content a casa. I amb un DVD a la mà. Li l'ha donat un company seu de feina, amb qui també va compartir escola, i amics, i professors, i jocs, i alguna que altra sortida. Es pot dir que es coneixen des de sempre, i han anat passant de parlar de col·leccions de cromos, de partides de bales i de genolls pelats a fer-ho de les malalties…

La dona que les va rebre semblava que acabava de sortir de la perruqueria. Duia els cabells perfectament tenyits, ben llisos per la part de dalt, sobretot el…

Les meues passes s’adrecen cap al futur sempre incert i ara més que mai, imprevisible. Les cosconelles als dits dels peus en trepitjar les algues de…

Des d'avui sabem que els metges i científics catalans van desenvolupar, fa molts anys, una tècnica lobotòmica prenatal per anul·lar el sentit de la reflexió a la majoria dels nadons encara no nascuts a Catalunya. Durant molts anys, la societat espanyola va deixar fer a la catalana sense entendre molt bé el perquè d'aquestes operacions. Fins ahir…

Als meus noranta-quatre anys, pense que ja he arribat on el camí s’acaba i dóna lloc a la planura blava i queta com una calma de gener i on, sota el mantell…

Com que era tres d'abril, la Teresa va fer una coca de poma. Es va alçar de bon matí per tal d'assegurar-se les sis pomes més verdes de la fruiteria. A ca…

Res com els ruixats de setembre que s’enduen darrere cridòries, malestars i tafaneries vàries. I sap? Els qui restem aquí ho sabem ben bé això i que no és parlar per parlar i que a setembre qui no haja sembrat, que sembre. I ara que tot alena quietud i tendror, calia assaborir un bon carnot* vora mar, en una casa ben emblanquinada on la naia*…

La primerenca pluja del final de l’agost comença a agranar els bells moments d’estiu i a la memòria esdevenen els primers crits d’alerta per…

Acaballes de juliol. Corre l’any 1970.A l’aeroport de l’Altet aterra un petit avió provinent de Frankfurt i entre els molts passatgers,…

Aquella finca vora mar era el domini inescrutable de Llúcia Gisbert i diuen d’ella que això no és res i que en altres temps es podia anar a València sense deixar de banda les seues terres. I de totes aquelles fanecades, aquest tros ben a la vora de la mar n’era el més preuat, el seu niu i la seua torre de guaita.Dues pilastres ben eixerides i…