Ficció

Des d'avui sabem que els metges i científics catalans van desenvolupar, fa molts anys, una tècnica lobotòmica prenatal per anul·lar el sentit de la reflexió a la majoria dels nadons encara no nascuts a Catalunya. Durant molts anys, la societat espanyola va deixar fer a la catalana sense entendre molt bé el perquè d'aquestes operacions. Fins ahir…

Als meus noranta-quatre anys, pense que ja he arribat on el camí s’acaba i dóna lloc a la planura blava i queta com una calma de gener i on, sota el mantell…

Com que era tres d'abril, la Teresa va fer una coca de poma. Es va alçar de bon matí per tal d'assegurar-se les sis pomes més verdes de la fruiteria. A ca…

Res com els ruixats de setembre que s’enduen darrere cridòries, malestars i tafaneries vàries. I sap? Els qui restem aquí ho sabem ben bé això i que no és parlar per parlar i que a setembre qui no haja sembrat, que sembre. I ara que tot alena quietud i tendror, calia assaborir un bon carnot* vora mar, en una casa ben emblanquinada on la naia*…

La primerenca pluja del final de l’agost comença a agranar els bells moments d’estiu i a la memòria esdevenen els primers crits d’alerta per…

Acaballes de juliol. Corre l’any 1970.A l’aeroport de l’Altet aterra un petit avió provinent de Frankfurt i entre els molts passatgers,…

Aquella finca vora mar era el domini inescrutable de Llúcia Gisbert i diuen d’ella que això no és res i que en altres temps es podia anar a València sense deixar de banda les seues terres. I de totes aquelles fanecades, aquest tros ben a la vora de la mar n’era el més preuat, el seu niu i la seua torre de guaita.Dues pilastres ben eixerides i…

De la platja estant, aboque la imaginació gràcies al gest majestuós que la meua ànima m’acaba d’oferir, i que no és cap més que el de proveir-me de lupa,…

A la casa s’accedia per un camí embardissat per grossos plataners que oferien una visió verda fòsfor als matins enganxosos de l’estiu, i que en arribar el…

Em senta bé la jubilació i també la viudetat. Els meus tres fills ja estan ben col·locats i sóc ja plenament conscient que la vida m’ha somrigut. I és que se m’ha quedat una bona paga. Sap què? Que això dels néts ja són figues d’una altra panera i que jo ja he fet el meu camí i n’he llaurat de molts nous pels altres i n’he fet de ben fondes altres…