Ficció

De la platja estant, aboque la imaginació gràcies al gest majestuós que la meua ànima m’acaba d’oferir, i que no és cap més que el de proveir-me de lupa, prismàtics i monocle. Ah! I un grapat d’anys que encara no s’esgolen per les arrugues del palmell de la mà com sí que ho fa l’aigua de l'última onada que he fet meua hui, i que retinc una mica i  …

A la casa s’accedia per un camí embardissat per grossos plataners que oferien una visió verda fòsfor als matins enganxosos de l’estiu, i que en arribar el…

Em senta bé la jubilació i també la viudetat. Els meus tres fills ja estan ben col·locats i sóc ja plenament conscient que la vida m’ha somrigut. I és que se…

Camino per un paratge desconegut. I sento com em parlen les roques. Formacions rocoses de formes insòlites i indòmites, d'animals estrafets i mutants. I jo me les escolto i me les crec, àvida com sóc de meravelles.El camell del Cap de Creus em pregunta si he vist la cabra dalt d'una roca i ell se la mira, com qui busca una amiga. I sí que la…

Al bar la Trompeta hui hi ha molts parroquians. Fa calor i a l’ombra del canyís tot un estol de bevedors de diferents races i condicions xama i fa petar la…

Bruno giragonsa sobre si mateix com una trompa abans d’amagar-se darrere d’un arbust per fer de ventre. L’amo l’esguarda atentament i dubta d’apropar-s’hi per…

Ha començat l’estiu a casa nostra. Ve a ser tot plegat com el dia en què Tirant obrí la finestra del Palau on Carmesina guardava el dol del germà i que va fer botar els vestits negres i eixugar la suor dels pits cristal·lins de les donzelles ploroses de Constantinoble.  A casa nostra, la calor enganxosa que s’arrapa a la pell engroguida encara ja…

En Joan sortí de casa amb la seva expressió habitual: absent. Era un noi molt guapo, en Joan, sí que n’era, d’altra banda, però, dins del seu cap només semblava…

Per què no havia de seguir amb l’opció d’alçar-me ben enjorn i enfilar el mateix camí de sempre? Xafar la senda que cada dia i amb llibertat absoluta escolta…

-A tu no t'agrada estar tranquil·la -li va dir en Norbert, qui sap si per tranquil·litzar-se ell mateix i poder seguir pensant que tot està bé com està. -I qui vol estar tranquil, si pot estar, genial i meravellosament bé? -li va contestar la Clara, tot jugant el seu joc. -A vegades, una cosa passa per l'altra -va argumentar en Norbert, seriós.…