Ficció

Camino per un paratge desconegut. I sento com em parlen les roques. Formacions rocoses de formes insòlites i indòmites, d'animals estrafets i mutants. I jo me les escolto i me les crec, àvida com sóc de meravelles.El camell del Cap de Creus em pregunta si he vist la cabra dalt d'una roca i ell se la mira, com qui busca una amiga. I sí que la…

Al bar la Trompeta hui hi ha molts parroquians. Fa calor i a l’ombra del canyís tot un estol de bevedors de diferents races i condicions xama i fa petar la…

Bruno giragonsa sobre si mateix com una trompa abans d’amagar-se darrere d’un arbust per fer de ventre. L’amo l’esguarda atentament i dubta d’apropar-s’hi per…

Ha començat l’estiu a casa nostra. Ve a ser tot plegat com el dia en què Tirant obrí la finestra del Palau on Carmesina guardava el dol del germà i que va fer botar els vestits negres i eixugar la suor dels pits cristal·lins de les donzelles ploroses de Constantinoble.  A casa nostra, la calor enganxosa que s’arrapa a la pell engroguida encara ja…

En Joan sortí de casa amb la seva expressió habitual: absent. Era un noi molt guapo, en Joan, sí que n’era, d’altra banda, però, dins del seu cap només semblava…

Per què no havia de seguir amb l’opció d’alçar-me ben enjorn i enfilar el mateix camí de sempre? Xafar la senda que cada dia i amb llibertat absoluta escolta…

-A tu no t'agrada estar tranquil·la -li va dir en Norbert, qui sap si per tranquil·litzar-se ell mateix i poder seguir pensant que tot està bé com està. -I qui vol estar tranquil, si pot estar, genial i meravellosament bé? -li va contestar la Clara, tot jugant el seu joc. -A vegades, una cosa passa per l'altra -va argumentar en Norbert, seriós.…

En passar dimarts l’Assumpta trepitjava el terra amb una seguretat diferent, la confiança que et regala l’autoestima. I l’esperava i desitjava amb l’ànsia…

Aquesta és la seva història, la història d'algú que decideix ser recordat per a sempre. És 9 de juny de l’any 2027 i la Tchinda, nadiua de Sao Vicente, es…

No sé qui ets ni on em llegeixes i no sé on vius ni quin català parles però vaig a presentar-te dos amics. Bo, coneguts perquè ja, escolta, això de les amistats  fa uns pocs anys que no ho tinc molt clar. I  també deixa que et diga que de fa uns anys ençà que no tinc pèls a la llengua; els anys han anat depilant-los i no de qualsevol manera, saps?…