Ficció

Acaballes de juliol. Corre l’any 1970.A l’aeroport de l’Altet aterra un petit avió provinent de Frankfurt i entre els molts passatgers, la majoria dels quals pinten una blancor que aquí en diríem elegant i entre cabells rossos i d’un llis que aquí també en diríem planxat, davalla per les escales una xicota de vint anys.…

Aquella finca vora mar era el domini inescrutable de Llúcia Gisbert i diuen d’ella que això no és res i que en altres temps es podia anar a València sense…

De la platja estant, aboque la imaginació gràcies al gest majestuós que la meua ànima m’acaba d’oferir, i que no és cap més que el de proveir-me de lupa,…

A la casa s’accedia per un camí embardissat per grossos plataners que oferien una visió verda fòsfor als matins enganxosos de l’estiu, i que en arribar el capvespre anava virant cap a una sensació feréstega i negra, i que a mi em semblava una gola de llop de la qual calia fugir i aixoplugar-se al petit jardí que hi havia fitant amb la casa dels…

Em senta bé la jubilació i també la viudetat. Els meus tres fills ja estan ben col·locats i sóc ja plenament conscient que la vida m’ha somrigut. I és que se…

Camino per un paratge desconegut. I sento com em parlen les roques. Formacions rocoses de formes insòlites i indòmites, d'animals estrafets i mutants. I jo me…

Al bar la Trompeta hui hi ha molts parroquians. Fa calor i a l’ombra del canyís tot un estol de bevedors de diferents races i condicions xama i fa petar la llengua i és que jo estava a les sis de la vesprada i a mesura que el líquid espirituós va penetrant en les ànimes, l’ànima també es posa contenta i el petit múscul que tenim a les boques va…

Bruno giragonsa sobre si mateix com una trompa abans d’amagar-se darrere d’un arbust per fer de ventre. L’amo l’esguarda atentament i dubta d’apropar-s’hi per…

Ha començat l’estiu a casa nostra. Ve a ser tot plegat com el dia en què Tirant obrí la finestra del Palau on Carmesina guardava el dol del germà i que va fer…

En Joan sortí de casa amb la seva expressió habitual: absent. Era un noi molt guapo, en Joan, sí que n’era, d’altra banda, però, dins del seu cap només semblava haver-hi un buit insondable. Aquell dia, doncs, en Joan era al carrer amb el mateix posat de babau de sempre. Era un matí d’estiu i feia un sol que picava —potser no havia estat encertat…