Ficció

La dona que les va rebre semblava que acabava de sortir de la perruqueria. Duia els cabells perfectament tenyits, ben llisos per la part de dalt, sobretot el serrell, i una mica ondulats per la zona de les puntes. Li havien tallat de manera moderna, segurament imitant alguna de les models que sortien a les revistes. També anava maquillada, amb…

Les meues passes s’adrecen cap al futur sempre incert i ara més que mai, imprevisible. Les cosconelles als dits dels peus en trepitjar les algues de…

Des d'avui sabem que els metges i científics catalans van desenvolupar, fa molts anys, una tècnica lobotòmica prenatal per anul·lar el sentit de la reflexió a…

Als meus noranta-quatre anys, pense que ja he arribat on el camí s’acaba i dóna lloc a la planura blava i queta com una calma de gener i on, sota el mantell d’aigües transparents, s'albira un fons tot ple de coralls i petxines i bancs de peixos tots d’argents, que observe bocabadat perquè la perspectiva de la vida ja no és pas la mateixa.

Com que era tres d'abril, la Teresa va fer una coca de poma. Es va alçar de bon matí per tal d'assegurar-se les sis pomes més verdes de la fruiteria. A ca…

Res com els ruixats de setembre que s’enduen darrere cridòries, malestars i tafaneries vàries. I sap? Els qui restem aquí ho sabem ben bé això i que no és…

La primerenca pluja del final de l’agost comença a agranar els bells moments d’estiu i a la memòria esdevenen els primers crits d’alerta per afrontar la llarga rutina. I arremolinats com un bell camí mediterrani aponcellen els dubtes i les promeses incomplides que esdevindran al cap i a la fi, els brics per reconstruir de nou…

Acaballes de juliol. Corre l’any 1970.A l’aeroport de l’Altet aterra un petit avió provinent de Frankfurt i entre els molts passatgers,…

Aquella finca vora mar era el domini inescrutable de Llúcia Gisbert i diuen d’ella que això no és res i que en altres temps es podia anar a València sense…

De la platja estant, aboque la imaginació gràcies al gest majestuós que la meua ànima m’acaba d’oferir, i que no és cap més que el de proveir-me de lupa, prismàtics i monocle. Ah! I un grapat d’anys que encara no s’esgolen per les arrugues del palmell de la mà com sí que ho fa l’aigua de l'última onada que he fet meua hui, i que retinc una mica i  …