Ficció

En passar dimarts l’Assumpta trepitjava el terra amb una seguretat diferent, la confiança que et regala l’autoestima. I l’esperava i desitjava amb l’ànsia pròpia d’una adolescent i amb el paladar que sap el tast de les cireres que puga tindre una dona que frega els quaranta i que ja coneix el sabor d’una bona fruita. I l’Assumpta era això, un fruit…

Aquesta és la seva història, la història d'algú que decideix ser recordat per a sempre. És 9 de juny de l’any 2027 i la Tchinda, nadiua de Sao Vicente, es…

No sé qui ets ni on em llegeixes i no sé on vius ni quin català parles però vaig a presentar-te dos amics. Bo, coneguts perquè ja, escolta, això de les amistats…

Mira, això em passà fa un any més o menys. Resulta que isc una nit amb companyes del curro. Una d'elles es casava i feia el comiat de soltera. Ja saps, polles en el cap i tota la parafernàlia. Mai m'han agradat massa aquestes infàmies, però no se per quina estranya raó m'ho estava passant de puta mare. Bé, fora històries, la raó era l'alcohol. Allà…

Un lledoner és un senyor arbre. Hi ha coses que agraden al llarg dels temps i que no et fan canviar de parer gens ni miqueta i m’agrada aquest arbre a l’estiu,…

Als plàtans enguany els costa de fullar. Tot just estem vora maig i apenes trauen els primers llucs. I ho fan amb força, amb aquella borra que s'enganxa a la…

No entenia el perquè de la seva tossuderia. Ves, què li feia dur-me amb ell? Al cap i a la fi ja li havia dit que a la motxilla hi tenia un entrepà i un parell de pomes; per tant, no m'hauria pas d'alimentar i, si calia, en un tres i no res podia arribar-me al supermercat del poble i comprar uns queviures. Però ell, caparrut, dient que de cap…

Mire’m vosté. El mestral quan bufa aquí, en aquest indret, fa goig de veure com alça la mar i em ve aquell “ alça pilili ” que  deien les persones d’abans quan…

Era el seu segon dia de feina. Una mica lluny de casa, però no se’n podia queixar: havia acabat la carrera feia tres mesos i ja tenia una feina de lo seu. A més…

Per un moment l’habitació esdevé en pura expectativa. Quan l’assistent del doctor Landry, li fa un senyal a Norah indicant-li que per fi pot entrar, acaben de donar les nou i mitja i a la llunyania s’escolta una portada.