Ficció

Hi ha noms que es barregen amb els cognoms; hi ha cognoms que s’entremesclen amb els noms; hi ha cares que prenen un nom que no els pertoca, i hi ha noms que s’apropien d’un rostre que no han conegut –que no han conegut?–. D’una manera o d’una altra, totes les cares es reconeixen, però també hi ha cares en cossos aliens, i cossos que fan caminar…

La meva amiga, farta de sentir els meus laments cada vegada que jo sortia d’una botiga, em va aconsellar que mirés de comprar-los en una pàgina de productes de…

Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens han transmès els qui des del…

“Quan érem xicotets no teníem diners ni tan sols per a sabates. Dels quatre germans, D, el més menut, va anar a Madrid molt jove a estudiar a casa d’uns senyorets del poble. A casa això no ens ho podíem permetre. B i jo, treballàvem des de sempre. Érem més majors i ens portàvem un any de diferència.”Podíem furgar ben endins en la memòria per…

La primera novel·la de Josep Masanas, Dos Daus de Vint, conta la història de Marcel, un avi que es veu obligat a afrontar l’últim tram de la seua vida…

Tres voltes completes havia pegat el sol a la terra des que l’avi ja no era entre nosaltres. En eixos anys l’absència s’havia tornat normalitat. De vegades…

Feia tant de temps que estava immersa en ella mateixa que potser per això aquell dia, de bon matí, quan va sortir al carrer per fer les coses que s’havia apuntat a la seva llista inacabable d’encàrrecs, va decidir fer una mica de cas al seu voltant. Els passos que es creuaven amb els seus, que anaven acompanyats de cossos, cares i personalitats tan…

Avui us recomano un llibre que és una delícia, La mala pluja, d’Anna Maria Villalonga. I us diré el perquè:Escriure relats no és gens fàcil, així que…

Ella és una dona clàssica, com les actrius que duien pameles en l'època en què les pel·lícules tenien retroprojeccions en lloc de cromes i els diàlegs brillants…

No pot apartar la mirada de la cara emblanquinada del Rei. Petrificada pel fred, agafa la mà dels seus pares i dirigeix l’esguard cap a la comitiva. Imagina com seria estar allà dalt. Solemne, poderosa, respectada. Recorrent els carrers a cavall, precedida per la llarga llengua de torxes enceses i bruses negres, que avancen com un rèptil en flames…