Ficció

Tinc la pell feta de grafè, puc modular el seu color i passar de transparent a mirall, si vull que es reflecteixin els castells de núvols que omplen els cels blaus de primavera.Recordo ben pocs dels meus axiomes originals, l’Aprenentatge Automàtic que es va iniciar a partir de l'última actualització m'ha teixit una densa consciència pròpia que…

Carme Pinyana és una lectora voraç i ho deixa patent amb aquesta recopilació de recomanacions que acosten la literatura al públic en forma de petites ressenyes…

Sempre el veuràs flotant. Tant se val la disciplina artística: música, dibuix, pintura, escriptura o dramatúrgia. Es defineix a si mateix com un totòleg. Sempre…

Quan em vaig despertar al matí, amb el soroll estrident del despertador, ja me’n vaig adonar. Tenia el coll completament garratibat, com quan el volant del cotxe queda travat i no hi ha manera de fer-lo girar ni cap a una banda ni cap a l’altra. No sabia què havia pogut passar. El dia abans no havia fet cap mal gest ni cap sobreesforç, i tampoc…

A Vaclav HavelFeia un parell d’hores que havien començat a arribar els primers missatges sobre Systemate. Atenció al Client i Consergeria n’havien rebut…

El llit de fusta ordinària. El rosari que li van enviar uns familiars descansa a la tauleta de nit de tres calaixos que no tanquen bé. La làmpada que emet una…

Frederick von Kleist surt de casa seva una nit fosca. Tanmateix, a la ciutat de Viena les nits no són fosques del tot, no dins la Viena envoltada pel bulevard Ringstrasse, un llarg passeig que rodeja la part més antiga de la ciutat per on abans hi havia les muralles. I com li agradaria a Frederick von Kleist que encara s’aixequés el mur en comptes…

La Descosida portava Ferrandis a l’escola per fer una substitució, atès que l’homenet havia enviat a repintar el seu famós automotor groc. El tema de conversa…

Amb l'univers dins una tassa de cafè, de bon matí, comença el dia. A fora, el silenci sepulcral de la matinada fa estona que s'ha corromput. Pels foradets…

Nit xafogosa d’estiu. Persianes aixecades, finestres obertes de bat a bat i ni un bri d’aire enlloc. Impossible aclucar l’ull.Les cançons del concert encara em ressonen al cap. Cadires enmig de la sorra, columnes que s’erigeixen fins al cel, on les estrelles ballen una coreografia plàcida, fulles de menta fresca a dins del mojito anhelat i…