Ficció

La brasa està en marxa. L’olor de fum ens acompanyara durant tot el dia i part del cap de setmana. Taules separades, majors i nens (que fan viatges constants sense deixar quiet el cul), el poal de les llaunes buides de cervesa que comença a omplir-se i els gossos que busquen alhora carícies, atenció i menjar (tan humans que Freud els hagués pogut…

Déu va crear l'home a imatge seua, a semblança de Déu el va crear. I llavors es digué: "No és bo que estiga sola. Li faré una ajuda que li faça costat".…

Feia dies que es plantava al davant de l’aparador i es mirava el conjunt. Era realment preciós. La faldilla, força curta, tenia una tonalitat grisosa i estava…

Feia dies que em passava. Passejant pel carrer. Anant a comprar el pa o a la farmàcia. Fent cua per a les entrades del cinema. Estant asseguda als bancs dels parcs. Creuant-me amb altres cotxes quan conduïa. Atenent els meus pacients a la feina. I en una tirallonga de situacions.Al principi no hi vaig voler donar gaire importància. Ja se sap…

El buit a dins meu ha anat creixent durant la darrera setmana. Ara ja no tinc aquell somni recurrent on mentre estic assaborint una tassa de llet amb cereals…

Més enllà dels ulls         Francesc Palanca, seguint una idea de Bea VilEren tots, somrient des de dalt: els avis, els cosins, sos pares més enrere, fins i…

No coneixia de ben res el local on em vas citar. Suposo que el vas triar per fer foc nou, per no haver de trobar-nos on solíem fer sempre, amb un ambient massa viciat per resoldre res. I a nosaltres, justament, ens calia aclarir moltes coses. D’enllà dels anys però també del present, per no esguerrar-nos el futur.Només entrar-hi em van impactar…

"Bips” de la caixa registradora, la campaneta de la porta dringant cada cop que un nou client arribava, converses surant per l’ambient, creant una remor…

Obro lentament els ulls i m’observo. Deixo que els dits de les mans també es despertin de la letargia i acaronin cada mil·límetre de mi. Torno a somriure, i…

En silenci, com sempre, s'acomodà al seu banc preferit. Feia dies que el vent s'havia detingut i un tímid sol escalfava la seva calba. Deixà el bastó a un costat, s’escarxofà i esbotzà un tímid somriure. Allà el va trobar la vella Montserrat quan va sortir a escombrar la porta de sa casa: mirant la floristeria d'enfront.Que, senyor Tomás,…