Ficció

Feia dies que es plantava al davant de l’aparador i es mirava el conjunt. Era realment preciós. La faldilla, força curta, tenia una tonalitat grisosa i estava farcida de brodats que semblaven rams minúsculs de flors. La camisa, amb un caient que no aconseguien ni les estalactites més perfectes, era del color de les perles. I llavors hi havia la…

Feia dies que em passava. Passejant pel carrer. Anant a comprar el pa o a la farmàcia. Fent cua per a les entrades del cinema. Estant asseguda als bancs dels…

El buit a dins meu ha anat creixent durant la darrera setmana. Ara ja no tinc aquell somni recurrent on mentre estic assaborint una tassa de llet amb cereals…

Més enllà dels ulls         Francesc Palanca, seguint una idea de Bea VilEren tots, somrient des de dalt: els avis, els cosins, sos pares més enrere, fins i tot la tieta Joana. Tots ells el miraven de fit a fit, i li deien bajanades; cap d’ells semblava adonar-s’hi que cada cop estava més incòmode. Intentà moure un braç per apartar-los però…

No coneixia de ben res el local on em vas citar. Suposo que el vas triar per fer foc nou, per no haver de trobar-nos on solíem fer sempre, amb un ambient massa…

"Bips” de la caixa registradora, la campaneta de la porta dringant cada cop que un nou client arribava, converses surant per l’ambient, creant una remor…

Obro lentament els ulls i m’observo. Deixo que els dits de les mans també es despertin de la letargia i acaronin cada mil·límetre de mi. Torno a somriure, i aquesta vegada ho faig àgilment. Ja no soc de fang: tova, dòcil, mal·leable. Quantes figures vas poder fer amb mi? No t’hi esforcis: sé que no les pots ni arribar a comptar. En prestatges, en…

En silenci, com sempre, s'acomodà al seu banc preferit. Feia dies que el vent s'havia detingut i un tímid sol escalfava la seva calba. Deixà el bastó a un…

S’hi va resistir fins a l’últim moment, però al final se les va acabar posant. No li agradava la seva cara amb les ulleres: els ulls li quedaven massa petits,…

Per què feia allò? Ah, si, per diners. Estava bé recordar-ho cada cert temps; si fa o no fa cada hora i mitja. És curiós perquè quan estàs estudiant tothom parla de les oportunitats de treball, de la importància de la tasca en la societat, del prestigi, de les possibilitats d’ascens o del bon ambient a la feina; però ningú menciona els tristos…