Ficció

En tenia de plàstic, de fusta, de ferro i de fets amb escuradents ben plans. L’avi era un expert construint vaixells. Però per a mi els millors eren els de paper: els darrers que havia confeccionat, quan ja li faltaven un parell de dits a la mà esquerra i un altre parell a la mà dreta i la tasca de donar-los cos havia esdevingut més dificultosa que…

D'entrada diríeu que sembla estrany que recordi perfectament el repic del minúscul ull contra el vidre boterut a cada nova revolució, durant el procés del…

Ho Anomenàvem “el mur”, i passàvem allà hores; en realitat, sempre que hi podíem. Però no era un mur de veritat… No, i ara! Però quan ets un marrec de…

Feia dies que estava estressada i la meva parella em va voler sorprendre amb una estada en un balneari. Era lluny de casa, per respirar aires diferents, i summament luxós, d’aquells que surten a les revistes que només recullen indrets excepcionals. Li vaig insinuar que potser no calia fer aquell dispendi, que els nervis acumulats també podien…

El mate, els cuinats especiats, el sushi, el pa amb tomàquet amanit amb un bon oli d’oliva i les pastes marroquines són els elements bàsics de la nostra taula. …

Viure eternament pot ser molt avorrit. Jean Von Dip sumava anys a una insípida existència anhelant un raconet, ni que fóra un gargot al marge, a qualsevol…

--Què, ja hi som una altra vegada, Divinal?--A tu què et sembla, Dimonial?Divinal i Dimonial eren asseguts en un banc del vell llit del Túria l´un al costat de l´altre. Convertit en un parc, ara era un dels llocs més bonics i agradables de València.--Trans, amb la que està caient, ja ens toca de nou polemitzar! –deia Divinal, pretenent…

Poques setmanes abans que ens confinaren en aquesta anomenada nova realitat, presentàrem a la llibreria Babel de Castelló, juntament amb l’editor i historiador…

He de reconèixer que aquell dia m’havia aixecat de mal humor i tot m’anava malament: la temperatura de l’aigua de la dutxa, el soroll de la cafetera, l’arruga…

UN VESTIT TACAT DE FANGTeresa Sanchis LabiósAitana i Sofia quedaven per a jugar i/o fer els deures, quasi totes les vesprades, fins que els seus pares venien per elles. Des que tenien ús de raó, Aitana i Sofía passaven la vesprada a casa de les seues àvies, dues dones que havien crescut juntes en aqueix vell edifici del Barri del Carmen i…