Ficció

Més enllà dels ulls         Francesc Palanca, seguint una idea de Bea VilEren tots, somrient des de dalt: els avis, els cosins, sos pares més enrere, fins i tot la tieta Joana. Tots ells el miraven de fit a fit, i li deien bajanades; cap d’ells semblava adonar-s’hi que cada cop estava més incòmode. Intentà moure un braç per apartar-los però…

No coneixia de ben res el local on em vas citar. Suposo que el vas triar per fer foc nou, per no haver de trobar-nos on solíem fer sempre, amb un ambient massa…

"Bips” de la caixa registradora, la campaneta de la porta dringant cada cop que un nou client arribava, converses surant per l’ambient, creant una remor…

Obro lentament els ulls i m’observo. Deixo que els dits de les mans també es despertin de la letargia i acaronin cada mil·límetre de mi. Torno a somriure, i aquesta vegada ho faig àgilment. Ja no soc de fang: tova, dòcil, mal·leable. Quantes figures vas poder fer amb mi? No t’hi esforcis: sé que no les pots ni arribar a comptar. En prestatges, en…

En silenci, com sempre, s'acomodà al seu banc preferit. Feia dies que el vent s'havia detingut i un tímid sol escalfava la seva calba. Deixà el bastó a un…

S’hi va resistir fins a l’últim moment, però al final se les va acabar posant. No li agradava la seva cara amb les ulleres: els ulls li quedaven massa petits,…

Per què feia allò? Ah, si, per diners. Estava bé recordar-ho cada cert temps; si fa o no fa cada hora i mitja. És curiós perquè quan estàs estudiant tothom parla de les oportunitats de treball, de la importància de la tasca en la societat, del prestigi, de les possibilitats d’ascens o del bon ambient a la feina; però ningú menciona els tristos…

En tenia de plàstic, de fusta, de ferro i de fets amb escuradents ben plans. L’avi era un expert construint vaixells. Però per a mi els millors eren els de…

D'entrada diríeu que sembla estrany que recordi perfectament el repic del minúscul ull contra el vidre boterut a cada nova revolució, durant el procés del…

Ho Anomenàvem “el mur”, i passàvem allà hores; en realitat, sempre que hi podíem. Però no era un mur de veritat… No, i ara! Però quan ets un marrec de no arriba a deu anys i muntes una bicicleta de BMX, qualsevol rampa una mica empinada t’ho semblava.En realitat “el mur” no era més que una rampa d’aproximadament un 7% de pendent.…