Ficció

1987. Basat amb un fet real.Aquell matí, com molts altres, s'havia despertat abans que sortís el sol. El despertador encara no havia sonat. Només sentia la respiració profunda del seu marit dormint al seu costat. Emetia aquell sorollet que feia sovint amb els llavis com si, en passar l'aire, desenganxés un llavi de l'altre. S'imaginava que una…

Possiblement no és un exercici senzill fer una ressenya d'un llibre absolutament transgressor en l'àmbit de la narrativa valenciana. Fenollosa, un jove…

—Mare, mira allò que hi ha a la platja!—Veus, ja t'ho deia que els de foc són millors que els d'aigua.Dimecres quinze de juliol de 2020. Platja de la Gola de…

La vida no era justa. Aquella era la principal conclusió a què havia arribat després de quasi trenta minuts de tempesta mental. Sabia que tot hauria d'acabar, tard o d'hora; després de tot portar una doble vida estava abocat al fracàs. Però havia imaginat un final molt millor, o almenys digne: signar un examen amb el seu veritable nom, per exemple.…

Tot ja ha passat. Són les 20 h i els balcons es plenen de nou de veïns, companys d’aquest modul carcerari a la presó més bonica del món. Alguns amics a prop.…

Feia temps que no vivia un gener tan gèlid. Potser des d’aquella vegada que amb l’emoció de veure nevar per primer cop —devia tenir uns sis anys mal comptats—…

Va veure l’aparador de lluny, i no sap per què, li va semblar que allà trobaria el que buscava. Al vidre posava “Pèls i senyals, tenda de mascotes”. Es va apropar al vidre per vore l’interior, un home d’uns setanta anys netejava unes gàbies. A la fi, es va decidir i va entrar dintre. A dreta i esquerra del corredor podia veure conills, canaris,…

Cada temple era diferent, però sempre se les apanyava per a trobar el millor lloc des d’on observar-ho tot abans d’entrar en acció. Repassà mentalment el pla,…

Despertar-te amb el soroll del despertador, que no és una simple alarma, sinó la cançó que va obrir el ball del teu casament. Aixecar-te amb lentitud, entre…

Jo ja no podia seguir més d’aquella manera. No és que volgués morir. El que tenia clar és que no volia patir. I últimament ho estava fent massa. Amb només un pulmó —l’altre me l’havien tret perquè el tenia, segons em van dir els metges, mig podrit— respirar era un autèntic suplici. I en plena època de fred les passava molt magres. Quan veia que la…