Ficció

La vida no era justa. Aquella era la principal conclusió a què havia arribat després de quasi trenta minuts de tempesta mental. Sabia que tot hauria d'acabar, tard o d'hora; després de tot portar una doble vida estava abocat al fracàs. Però havia imaginat un final molt millor, o almenys digne: signar un examen amb el seu veritable nom, per exemple.…

Tot ja ha passat. Són les 20 h i els balcons es plenen de nou de veïns, companys d’aquest modul carcerari a la presó més bonica del món. Alguns amics a prop.…

Feia temps que no vivia un gener tan gèlid. Potser des d’aquella vegada que amb l’emoció de veure nevar per primer cop —devia tenir uns sis anys mal comptats—…

Va veure l’aparador de lluny, i no sap per què, li va semblar que allà trobaria el que buscava. Al vidre posava “Pèls i senyals, tenda de mascotes”. Es va apropar al vidre per vore l’interior, un home d’uns setanta anys netejava unes gàbies. A la fi, es va decidir i va entrar dintre. A dreta i esquerra del corredor podia veure conills, canaris,…

Cada temple era diferent, però sempre se les apanyava per a trobar el millor lloc des d’on observar-ho tot abans d’entrar en acció. Repassà mentalment el pla,…

Despertar-te amb el soroll del despertador, que no és una simple alarma, sinó la cançó que va obrir el ball del teu casament. Aixecar-te amb lentitud, entre…

Jo ja no podia seguir més d’aquella manera. No és que volgués morir. El que tenia clar és que no volia patir. I últimament ho estava fent massa. Amb només un pulmó —l’altre me l’havien tret perquè el tenia, segons em van dir els metges, mig podrit— respirar era un autèntic suplici. I en plena època de fred les passava molt magres. Quan veia que la…

Deixar-ho tot enrere no és fàcil. Més ben dit, retrocedí 10 passos enrere quan ja n'havies avançat 20 és una decisió complicada.Sentir-se còmode amb el que…

Eren el trio d’èxit a la Barcelona nocturna. Actuaven cada dissabte al Port Olímpic, en una carpa on s’organitzaven tot tipus d’esdeveniments. Aquell darrer…

La meva millor amiga m’havia dit per quedar. Feia molt, massa pel meu gust, que no ens vèiem, i jo desitjava compartir-hi taula, parada amb un bon vi i amb un bon menjar, i entregar-nos l’una a l’altra, amb les nostres converses, que no acabaven de trobar mai el punt intermedi entre la futilitat i la transcendència. —Acabem de mirar les agendes i…