Ficció

Cada dimecres i cada dissabte a la tarda hi fèiem cap. Ella no ens esperava, però quan ens veia entrar a la immensa sala —allà on hi havia tots els altres residents del geriàtric—, se li dibuixava un somriure a la cara que, de tan ample i sincer, semblava marcat amb retolador permanent.La seva pregunta, quan ens tenia al davant, no fallava mai:…

Feia estona que havia deixat de ploure, el sol s’obria pas entre els núvols, i es començava a notar certa xafogor, així que em vaig afanyar a traure de nou les…

1987. Basat amb un fet real.Aquell matí, com molts altres, s'havia despertat abans que sortís el sol. El despertador encara no havia sonat. Només sentia la…

Possiblement no és un exercici senzill fer una ressenya d'un llibre absolutament transgressor en l'àmbit de la narrativa valenciana. Fenollosa, un jove escriptor, d'aquells que ha decidit consagrar la seua vida a la literatura, ens ofereix un text que trenca els esquemes de la literatura tradicional o, si més no, del gruix de la producció literària…

—Mare, mira allò que hi ha a la platja!—Veus, ja t'ho deia que els de foc són millors que els d'aigua.Dimecres quinze de juliol de 2020. Platja de la Gola de…

La vida no era justa. Aquella era la principal conclusió a què havia arribat després de quasi trenta minuts de tempesta mental. Sabia que tot hauria d'acabar,…

Tot ja ha passat. Són les 20 h i els balcons es plenen de nou de veïns, companys d’aquest modul carcerari a la presó més bonica del món. Alguns amics a prop. Ens saludem com quan veus a algú entre la multitud, a distància, per a poder apropar-nos, però mai ens arribem a juntar. Salude també a altres ocupants de balcons i finestres, gent entre roba…

Feia temps que no vivia un gener tan gèlid. Potser des d’aquella vegada que amb l’emoció de veure nevar per primer cop —devia tenir uns sis anys mal comptats—…

Va veure l’aparador de lluny, i no sap per què, li va semblar que allà trobaria el que buscava. Al vidre posava “Pèls i senyals, tenda de mascotes”. Es va…

Cada temple era diferent, però sempre se les apanyava per a trobar el millor lloc des d’on observar-ho tot abans d’entrar en acció. Repassà mentalment el pla, que d’altra banda era el mateix des que va començar la seva aventura: primer s’acostaria sigil·losament al Sacerdot Suprem i el travessaria amb l’espasa. Aleshores, aprofitant el desordre,…