Poesia

Solstici qualla amb vici i amb piu de frontispici i també amb córrer gairebé per caprici, molt més enllà del silici de guardar sempre el desfici de retornar a l'inici, a l'amor primerenc que després, quin suplici, acabes trobant fals per fenici. Solstici me la rima amb auspici, amb l'artifici de conservar benefici a memòria d'un destí fictici.…

Fermenta l'harmonia expansivad'estels en dansa solemne.

Com un gegant ferreny que clapa entre dos ribes...

Riu, riu el sender dels rebels.

L'altar d'allò que és útil ha sacrificat les últimes taronges.

Gall-gallerets,vermell roent al camp,rebrec de pètals.Rebrec de temps,les mirades es fonen.Sospir al cor.

 Llegirem i rellegirem els teus mots,orfes de tu.Perquè necessitem encara la teva llum.I la bondat que duies posada sempre.Rellegirem els teus mots.Mancats, com estem,de la bellesa profunda del cor.Rellegirem els teus mots,perquè sempre ens acaronin l'ànima.   FINS SEMPRE, CARLES, ET TROBAREM A FALTAR,HI HA TANT POCA GENT QUE SEMPRE DIGUI COSES…

Molt em meravella l'aigua argentada...

 És buida, l'espera. El món s'allargassa cel amunt, mentre la claror verda ens cau, com una pluja brillant, damunt de cada absència.Ha quedat un rastre pel…

He anat a la botiga de delicadeses i cotó fluix i he demanat mitja dotzena de petons. Com els vol? Per endur, he dit. I me'ls han embolicat en cel·lofana i un llacet roig de seda i els he ficat dins una bossa de paper i en arribar a casa els he guardat al congelador, entre les gambes i els cap-rojos. Tot esperant que arribin temps d'inflació.…