Poesia

No el sol, no el cranc, no la lluna, no la formiga...

Solstici qualla amb vici i amb piu de frontispici i també amb córrer gairebé per caprici, molt més enllà del silici de guardar sempre el desfici de retornar a…

Fermenta l'harmonia expansivad'estels en dansa solemne.

Com un gegant ferreny que clapa entre dos ribes...

Riu, riu el sender dels rebels.

L'altar d'allò que és útil ha sacrificat les últimes taronges.

Gall-gallerets,vermell roent al camp,rebrec de pètals.Rebrec de temps,les mirades es fonen.Sospir al cor.

 Llegirem i rellegirem els teus mots,orfes de tu.Perquè necessitem encara la teva llum.I la bondat que duies posada sempre.Rellegirem els teus mots.Mancats, com…

Molt em meravella l'aigua argentada...

 És buida, l'espera. El món s'allargassa cel amunt, mentre la claror verda ens cau, com una pluja brillant, damunt de cada absència.Ha quedat un rastre pel camíi no hi ha temps que el pugui esborrar.Resseguim empremtes invisibles.Les marrades i les aturades a cada revoltsón l'impuls renovat de seguir caminant.