Poesia

Els joves inexperts s'adeliten amb una saviesa nova,enllà de tota raó i gàbia mental.Hofmannsthal ha vingut amb pantaló curta jugar la partida de la nova humanitat,carn fresca, llengua ben diserta, llum en la tenebra;tot un estol de poetes escampen harmonia  d'esclats siderals,música de  concòrdia,  riure enfront la guerra,…

Èrtica paraula d´hiverns gebrats,estels de llum engendraves;somorta, ara,esdevindràs pou de vida en l´avenir?Frescor de presseguers a la…

ajaçat, com en una catifa, a una vasta terra nodridora, m’engulen núvols volanders d’ignots presagis; fins que una dolça mort em fa venir un son que no…

Josep Vicent Cabrera (El Verger, 1976) és un poeta, traductor i professor de valencià que tix teranyines poètiques, des de la seua ubicació en la perifèria del món poètic català, aquest pistoler foraviler amb ja un munt de publicacions, poemaris i traduccions, meneja fils que no són debades, la seua obra poètica on el primer que destaca són els…

Manel Alonso i Català (Puçol, 1962) és un narrador, poeta, editor i agitador cultural que porta molts anys lluitant per la seua passió: els llibres. Des dels…

mai més  mai més no m’allunyes mai més dels arbres i de les florsguaita que bonics i que suaus  tots aquests mànecs de destral  fets amb fusta de…

A Ferran SeséCom els núvols viatgers del matí,i les ones que bramen a la tarda,i el foc del volcà adormit per segles,i natura i món es vinclen a  la deïtat,també jo escolte endins la seua veui assage amb goig d´entendre i fer-ne cas,car no hi ha cap submissió més tendrai recta –sent rebel al jou dels homes.A les…

Amb Àlvar Carpii els bons de La Màquina del temps: Josep Maravilla, Abraham,Natxo, Josep Pérez, Esther, Vicent, Joan, Serge, Tomàs, Rubén i Bernat…

A Estrella SáenzL'horror de l'occit pel botxí injustencara m'espanta, m'esfereeix.Sang vessada en sacrifici de l'humilem crida, no venjança, …

A Pep RuízEls estels s'encenen i s'apaguen.Fan el seu recorregut del temps.Deixen esteles de llum, pletòrica vida.Els estels viuen l'oració al diví,temple ell mateix enllà del temple,de l´esdevenir llum i foscor alhora.Foc que en la vastitud silentencén els ànims del viatger,qui no té àncora ni port,qui només…