Poesia

A Estrella SáenzL'horror de l'occit pel botxí injustencara m'espanta, m'esfereeix.Sang vessada en sacrifici de l'humilem crida, no venjança,  pietat de ploma.No pot haver-hi treva entre obliti memòria, ni perdó sense justícia,ni justícia sense compassió.Negats els uns als altres, danyem l'humà.Fill d'una nissaga…

A Pep RuízEls estels s'encenen i s'apaguen.Fan el seu recorregut del temps.Deixen esteles de llum, pletòrica vida.Els estels viuen l'oració al…

A Francesc ViadelT'espenta el vent a la vida,com ones de tèrbola nitque et llancen a la incertesa.I al firmament ras i selvàticdansen estels…

No et deixaven  escriure ni parlar en valencià.No et deixaven anomenar les coses en valencià.Et tancaren per parlar a la mili amb un català.Sempre et passaves a parlar en castellà, francés o anglés per autoodi i deixant el supremacisme acampar enfront de la minoria que representes.No sabies que eres maulet i actuaves com un botifler…

Mirant enrere, tot em sembla ja distant, s'allunyen els records espentats per l'abstinència rutinària de contacte, Serà cert que en aquest món abans hi…

T’has quedat a casa,forçosament, t’han obligat,potser tens por,potser tens temps a aprofitar,potser el temps és un regalper a estar amb els…

Imaginar Pentasilea al palau reial de Troia. El pit cremat, l'ajut dels deus. Les forces de l'alba s'endisen al buriac de màgia i tirallonges de gestos últims. La terra se somou al pas del herois, de la batalla d'espigues i la poma daurada; el homes de tungsté i les paraules de marbre. Un gest de partida i la mort és un trànsit.

T’estimaràs sobre totes les coses.No diràs el nom de cap lluitadora en va.Santificaràs el vuit de Març.Honraràs la teua independència.No mataràs…

No mirar al cel? Peixera nuvolada… Impossible! El vent enlaira, una estora de fulles, es torna màgica. Una tempesta, rajos i trons esclaten, el cel…

No he oblidat les vesprades tristes de pa i ceba i una absència. He agafat la mà del nom de palla i nous a l’estómac. He vist el rostre de mica, d’ on neixen ocells de clara llunyania. T’he vist arribar curulla d’alegria, una gatzara de vagues i coques. Una matinada on em viu sol a l’ona més alta de dolor i tristesa. La mar s’agombola al pas…