Poesia

Una mirada errant,una cerimònia d’excuses amb un somriure perenne,i divina sang de café descafeïnatamb la seua Hòstia de iogurt amb cereals.Vuit hores de dogma diàries.Una lletania monòtona de procedirs, una missa oficinal,com una pregària, com un ritual:Sempre s’ha fet així, sempre, i així sempre es faràd’un mode…

Diuen que va travessar el pontsense saber què hi havia a l’altra banda.Que les botes van ressonaren trepitjar la pedra antigai que alguna cosa…

Des de Troiafins a la pell translúcidadels motsdel darrer poetaperifèricsempre la pervivènciadel vincle amorósi si l’esforç de…

Soc de la mena de lectora rebel que mai no es llegeix primer els pròlegs ni prefacis de cap llibre, malgrat que l’autor o el traductor o l’editor ho haurien volgut així. Tampoc no em llegeixo primer els originals, quan soc davant d'una edició bilingüe, sinó després. És per això que, abans no em vaig deixar posseir pels versos que conjura Vera…

                                                                        "Todo pasó despacio, mas deberéis saber…

Fins i tot els murmuris àlgids tronen d'arbre a arbre, i les intermitents estocades de llum foraden fulles, lent. Podrides les arrels de la societat, món,…

Banquets, banquets, on són els banquets? A l'estació tots dempeus, ben plantats. Molts esguards amunt, cercant andanes, pocs avall, al sòl pulcre i sense pelats.Una dona de banda en banda, de dalt a baix. La dona mai s'atura, alienada de la societat, ella escura el terra, a ella li escuren la paga, espenta i engoleix passatgers sense…

Tremolen les branques nuesi van caient a poc a poc,quasi mortes ja, les fullesque et dibuixen, Tardor.Estorant el terra humit,ballant amb…

Bé que vingues de la terra australés ton semblant el més diàfande tot aquest glaçat septentrió,i resplendeixes més càlida encaraque les cremades…

A Lola Gómez Mayo A través de milers de somnis m'arribaresde terra llunyana verda, humida, oceànica.Tots dos bregàrem de valent per afermar un pont fràgil d'amor.Temporals de vent ben contraris prompte apagaren foc de designo ben atiat. Quanta imperícia d'estima!Perduda l'esma, vaig voler solcar rutes noves.Delerosament ens…