Poesia

Diuen que va travessar el pontsense saber què hi havia a l’altra banda.Que les botes van ressonaren trepitjar la pedra antigai que alguna cosa va vibrar en l’ambient.Diuen que tenia guspires en l’esguard,i que la seva mirada podiafondre el gel més puri glaçar el volcà més poderós.No era un monstre, diuen.La…

Des de Troiafins a la pell translúcidadels motsdel darrer poetaperifèricsempre la pervivènciadel vincle amorósi si l’esforç de…

Soc de la mena de lectora rebel que mai no es llegeix primer els pròlegs ni prefacis de cap llibre, malgrat que l’autor o el traductor o l’editor ho haurien…

                                                                        "Todo pasó despacio, mas deberéis saber                                                                          que aquel sueño azulado que en su pupila puso                                                                           el astro de la noche aún permanece vivo".…

Fins i tot els murmuris àlgids tronen d'arbre a arbre, i les intermitents estocades de llum foraden fulles, lent. Podrides les arrels de la societat, món,…

Banquets, banquets, on són els banquets? A l'estació tots dempeus, ben plantats. Molts esguards amunt, cercant andanes, pocs avall, al sòl pulcre i sense…

Tremolen les branques nuesi van caient a poc a poc,quasi mortes ja, les fullesque et dibuixen, Tardor.Estorant el terra humit,ballant amb els vents bufonsvestint-se de mort vermella,de mort groga i mort marró.Els arbres nus, ara grisos,calbs i esquelètics tots,reben tremolant la plujaadormint-se amb la…

Bé que vingues de la terra australés ton semblant el més diàfande tot aquest glaçat septentrió,i resplendeixes més càlida encaraque les cremades…

A Lola Gómez Mayo A través de milers de somnis m'arribaresde terra llunyana verda, humida, oceànica.Tots dos bregàrem de valent per afermar un pont…

Perquè cada cosa es basta a si mateixa,per què l'espera del que vindrà?Més l'esperança no és fe cegaque els moments, arreu, s'apilaran,sinó íntim repòs de l'ànima en l'ara,sempre present.I la mort és un no-res, que ja és alguna cosa.I entre aquestes vores metacòsmiquess'erigix una carena per on llisca, de puntetes,…